ESCOLTISME

ELS PRIMERS ANYS D'ESCOLTISME A LA PARRÒQUIA

Agrupaments “Jaume I” i “Verge de Lluc”

Paquita Bosch i Josep M. Magrinyà,

CC. D'A  fins el 1976

La Parròquia de l'Encarnació va ser creada el 1960, però fins el 1962 en què és ecònom Antoni Roig no té radicació pròpia. Aquest any, Antoni Roig celebra la primera missa parroquial a l'oratori del Col·legi de Sant Rafel i l'any següent, el 1963, després que el bisbat adquirís la sala “Olympia” per a ubicar-hi el temple s'habilità provisionalment aquest local per als serveis parroquials religiosos. La sala tenia un pati posterior i un escenari per als espectacles d'estiu i fou en les dependències d'aquest escenari que la primera unitat d'escoltisme improvisà el seu lloc de reunions. Els al·lots havien adoptat un foulard de color verd amb vora beig. Era el 1963.

En Josep Triay i en Joan (?) Blanch eren els caps de la unitat, la qual devia constar d'una quinzena d'al·lots. Per la continuïtat que tengueren a l'escoltisme i pel protagonisme que hi adquiriren recordem que entre aquests al·lots hi havia en Bernat Homar Estelrich, en Pere Bosch Lladó, els germans Ildefonso i Paco Simó Rosselló, en Bernat Pomar Plomer, en Víctor Cuadrado Lladó.

Tot i que l'ecònom no se'n podia ocupar de manera directa sí que els va fer possible l'estada i va assumir qualque aspecte propi d'un consiliari d'escoltisme.

El 1964 va ser un any difícil per a aquella unitat que va quedar sense caps i, naturalment, gairebé sense al·lots. En Bernat Homar, en Pere Bosch i en Víctor Cuadrado no perderen l’esperança i mantengueren els locals sempre a punt per a la possible continuació de les activitats.

En començar el curs 1964-65, el setembre del 64, va sa nomenat vicari de la parròquia Bartomeu Suau Mayol. El seu interès va fer que donàs el suport decisiu a tots els qui, no havien deixat de freqüentar els locals i fins i tot havien augmentat llur presència. La represa es va iniciar amb al·lots d'edats molts diverses i va fer possible el gener de 1965, amb ajuda del vicari Bartomeu Suau, que en Jaume Muntaner Sampol i en Pere Bosch Lladó agrupassin els més petits en un “estol de llobatons”, que en Bernat Homar disposàs de gent adequada per a organitzar una “secció” i que els dos grups es posassin en marxa amb renovades i il·lusions. Estol i secció foren, doncs, el nucli a partir del qual va crèixer I’escoltisme a la nostra parròquia. Va ser en aquesta època  que es va decidir el nom de “Jaume I” com a genèric per a les unitats escoltes de la parròquia, i també el canvi de colors del fulard que ara quedaria configurat en dues meitats, dos triangles sense vora, un blau (de Mare de Déu de Lluc) unit a un altre vermell (de les barres del Conquistador). A Orient, el mateix 1965, feren la promesa al·lots de la secció i l'ecònom Antoni Roig hi digué la missa.

Atretes per l'interès i les activitats d'amics i germans, i per allò que coneixien de les unitats femenines del guiatge en altres parròquies, les al·lotes que freqüentaven aquella terrassa d'estiu de la Sala Olympia decidiren, tal com havien fet els al·lots dos anys abans, d'organitzar-se pel seu compte. Per iniciativa de na Margalida Tomàs Vidal i de n'Antònia Cañellas Bartolomei, reclamaren de la comissària del guiatge, Maria Ferret Español, la destinació de caps que poguessin donar forma i contingut a les unitats femenines que volien desplegar. Na Maria Ferret hi destinà na Joana M. Castelló Orvay i na Neus Pujol Maura, i després na Germana Ripoll Totxo, que pertanyien a l'Agrupament Reina Constança de Mallorca, i hi estructuraren un “esplet” de tres “garbes”. També foren na Margalida Tomàs i n'Antònia Cañellas qui convocaren a la parròquia per al 23 de gener de 1965 les al·lotes de 12 a 15 anys que volguessin fer guiatge, i foren elles les que proposaren el nom de “Verge de Lluc” per a l'Agrupament i les que decidiren adoptar per a les seves unitats el mateix fulard que duien els al·lots. Aquesta data és la que cal prendre com la de l'inici de l'agrupament “Verge de Lluc”.

A proposta de Bartomeu Suau, el comissari general de l'escoltisme, Eladi Homs Zimmer, va demanar a Josep M. Magrinyà Brull que acceptàs coordinar les unitats que s'aplegaven a la parròquia i l'abril del 1965 és nomenat cap de l'Agrupament “Jaume I”, amb la qual cosa es completa una estructura formal que permetrà treure el màxim profit a la metodologia de l'escoltisme. Seguint en les concrecions històriques direm que, una vegada reprès el curs de setembre, el primer consell d'agrupament del “Jaume I” va tenir lloc el 12 de novembre al domicili del Cap d'A, i hi participaren els caps de les unitats, Bernat Homar, Jaume Muntaner i Pere Bosch; el consiliari, Bartomeu Suau; i el cap d'Agrupament. El curs 1965-66 va ser el de la consolidació dels dos agrupaments.

Na Paquita Bosch i Capó, muller d'en J. M. Magrinyà, va ser nomenada per la comissària el maig del 1965 cap de l'Agrupament “Verge de Lluc”. El primer consell d'agrupament, les al·lotes celebraren el 14 d'octubre i aquell mateix mes na Paquita Bosch demana a na Tonina Canyellas Colom que ingressi a l'agrupament per organitzar un “aplec de daines”, per a nines de 8 a 12 anys, unitat que va quedar estructurada tot d'una amb la col·laboració de n’Inés Madriaga i na Manolita Raimóndez com a ajudants. Na Tonina va ser successivament, cap de totes les unitats i cap de ruta; la seva fou determinant per dotar l'agrupament del caràcter propi que el va distingir. Especialment valuosa va ser la intervenció que va tenir, amb la participació del llavors vicari i consiliari Guillem Miralles Cardell, en la gestació i funcionament (1972) de les unitats de “busquerets”, les primeres a Mallorca, i en el rigurós de l'actitud col·lectiva que implicava la coeducació.

El 1966 els integrants dels dos agrupaments entre caps, al·lots i al·lotes sumaven 187 membres i l'any següent sobrepassaven els 200. Aquest creixement, a més de ser espectacular, va comportar dificultats de manca d'espai perquè va coincidir amb l’enderroc de l’''Olympia” a partir del 1 de novembre de 1965, de manera que les unitats cresqueren en uns locals que els caps d’agrupament els facilitaren al carrer Julià Álvarez, i no fou fins el  1969 que els al·lots pogueren ocupar provisionalment, gràcies a unes obres d'habilitació que sufragaren els agrupaments, una part dels baixos de la parròquia acabats de construir. Els locals resultaren espaiosos, però les humitats que aparegueren i la manca total de llum natural prest els van fer poc acollidors. Tanmateix fou una ocupació molt temporal, perquè la parròquia va vendre els baixos poc després i el projecte de convertir-los en un lloc per a activitats parroquials (ja s'hi havia fet una petita sala o fòrum, amb la platea inclinada i escenari: els  agrupaments hi celebraren representacions que tengueren molt èxit) no es va dur a terme.

Calia cercar una altra solució i l'ecònom Antoni Roig la va proporcionar en oferir uns 300 m2 del terrat per a la construcció dels locals definitius per a totes les unitats. Amb els donatius aportats íntegrament pels pares es bastiren les dependències que existeixen avui i que representaren una despesa de 254.772 ptes. L’empresa constructora va deixar l'obra llesta el maig de 1971 i les unitats masculines s'hi traslladaren immediatament. L'agrupament femení no les ocupà fins el setembre i la festa d'inauguració fou els dies 4 i  5 de desembre.

El juny d'enguany es compliran 30 anys de la col·locació de la primera pedra del temple de l'Encarnació. Amb el recordatori històric del naixement dels agrupaments “Jaume I" i “Verge de Lluc” volem contribuir a assenyalar tan singular efemèride, una efemèride  que per a l'escoltisme i la parròquia significa una història de fidelitat mútua; els dos agrupaments, en la seva llarga trajectòria de més de trenta anys, com el de Sant Josep Obrer (1961) i el "Capità Angelats” (1963) de Sóller, són els únics de Mallorca que han estat emparats per la mateixa entitat.

Del llibre "Naixement i presència d'una parròquia - L'Encarnació 1962-1996"

AEG JAUME I i VERGE DE LLUC