DOS MOTS D'HOMILIA: "Tots quedaren plens de l'Esperit Sant" Ac 2, 1-11

Si ens fixam en el relat dels Fets dels Apòstols i el de l'evangeli de Joan, semblen referir el mateix fet però de manera diferent. Tots els seguidors de Jesús estan junts en el mateix lloc, tancats amb por, desconcertats, espantats i sense saber molt bé què fer i què creure. Havien seguit i conviscut amb Jesús durant tres anys; havien parlat amb Ell, escoltat la seva predicació, presenciat els seus gestos, assistit als seus miracles, compartit il·lusions i desil·lusions, i al final, després d'un sopar memorable, s'havien dispersat. Tot havia sigut una bella experiència personal i comunitària, trencada per la condemna a mort de Jesús. Després, molt els costaria creure les dones i als d’Emmaús, quan els digueren que havien vist Jesús ressuscitat. I és que quan estam trists ens costa veure fora de nosaltres mateixos. En la memòria entristida dels deixebles no hi havia lloc per a l'esperança, només per a l'angoixa i la por. I per això tenien tancades les portes de la ment i del cor.

El relat dels Fets de Lluc és molt eloqüent, carregat de signes del vigor amb el qual l'Esperit es va manifestar: el so del cel, la ventada violenta, les llengües de foc sobre cadascun d'ells. Són signes que la presència de l'Esperit posa en marxa, decididament i amb audàcia, una cosa nova.

L'evangeli ens diu que el Ressuscitat es fa present enmig d'ells. Comprèn la seva pertorbació. Els desitja pau. I els dona l'Esperit Sant, alenant sobre ells. Com ho va fer Déu en la creació de l'ésser humà, Jesús va insuflar el seu esperit. És una nova creació. Els encomana perdonar-se els uns als altres el desànim i la falta de fe. I s'omplen d'alegria. Possiblement van entendre en aquest moment les paraules de Jesús quan els havia anunciat la seva passió i mort.

I l'Esperit es farà notar. L'Esperit que crea i dona vida, l'Esperit de la veritat, l'Esperit que consola i que impulsa, el que renova la faç de la terra i els cors de tots els humans, que mou a reconèixer Jesús com a Senyor. L'Esperit que muda la tristesa en alegria, els records de dolor, fracàs i traïció en perdó, que obre les portes que la por havia tancat, que fa que tots s'entenguin. I que posa en els cors el desig de contar el que han vist i oït de Jesús. I el compromís de continuar fent el que li havien vist fer. Així, d'aquell grup de persones atemorides i indecises sorgeix una comunitat unida en el record i el seguiment de Jesús, malgrat les seves diferències de personalitat, de trajectòries viscudes i de dons rebuts, una comunitat que evangelitzi a tots els pobles i cultures, sense pretensions ni exclusions.

L'Esperit continua comunicant a cadascun de nosaltres el sentit del misteri de Jesús, Ell és qui ens transforma interiorment i ens fa capaços de continuar la seva història en la nostra història. És aquest mateix Esperit el qui dona al interior de nosaltres testimoniatge de la nostra identitat autèntica: fills de Déu, cridats a construir la fraternitat universal que Déu vol.

Alguns observadors ens fan veure que estam assistint a una renovada Pentecosta. Que podem sentir la ventada violenta, que remou i sotragueja,  i les llengües de foc, que ens posen dempeus, en marxa, en la pandèmia que hem viscut i vivim; en l'ona de solidaritat que ha despertat per a fer front a les conseqüències de la COVID-19 en la vida de persones i famílies: el dolor per la pèrdua de éssers estimats, els malalts, els damnificats, la crisi social i econòmica posterior. Sense oblidar que la nostra casa comuna que és el nostre planeta, al qual sens dubte hem maltractat egoistament, ens està enviant el missatge: "D'aquesta manera no, companys, no així."

Hi ha experts que diuen que ja res serà igual. Profetes hi ha, plens de l'Esperit de Déu, que profetitzen un canvi de paradigma, un "món nou" que posi fi a les pandèmies de la guerra, de la fam, de la desigualtat, del maltractament ecològic. Tant de bo tots aprofitem aquesta ocasió per a no tornar a estructures d’abans.

Dues paraules finals. Avui, Dia de l'Apostolat Seglar, prenim consciència que tots som apòstols i missioners en l'àmbit que ens ha tocat viure: en la família, en el treball, amb els veïnats i amics... fins i tot amb els contactes de whatsapp i xarxes digitals. I que no som apòstols per delegació dels bisbes, sinó per obra de l'Esperit. També, és el Dia de l'Acció Catòlica, aquesta associació promoguda pels últims papes, que tant costa que neixi i prosperi en les nostres parròquies. Està composta per laics de les parròquies, de totes les edats (infants, joves i adults), que tracten de posar a Crist com a centre de les seves vides, en clau missionera, conreant la fe a través de processos de formació continuats, i que s'organitzen per evangelitzar i desenvolupar els plans pastorals de les diòcesis. Una associació que tracta de ser escola de santedat, que impulsa als seglars a ser ferment dins la societat, i que es preocupa pel desenvolupament integral dels més necessitats.

AMB L'ESPERIT SANT O SENSE

Sense l’Esperit Sant, Déu és lluny; Crist es troba en el passat; l’Evangeli és lletra morta; l’Església, una simple organització; l’autoritat, despotisme; la missió, propaganda; el culte, una evocació, i la vida cristiana, una moral d’esclaus.

Però, en l’Esperit Sant i en permanent comunió amb ell, el cosmos queda elevat i gemega en els dolors de part del Regne; l’home es manté en lluita contra la carn; Crist ressuscitat és present; l’Evangeli és poder de vida; l’Església significa comunió trinitària; l’autoritat és un servei alliberador; la missió és una nova Pentecosta; la litúrgia és memorial i anticipació, i tota la vida cristiana queda deïficada.

Sense l’Esperit Sant, Déu no solament és lluny, sinó que és infinita llunyania. És l’Absolut, etern i inaccessible, Creador i Senyor, que inspira respecte i fins i tot por [...]. Tanmateix, amb l’Esperit Sant i gràcies a ell, Déu és proximitat infinita, infinita Tendresa, Amor-Amistat, Presència viva, Misericòrdia entranyable, Trinitat-Família, misteriosa Llar, el gran Amic de l’home, que vol la seva plena realització humana, com a actiu col·laborador seu, i que respecta tremolosament la seva llibertat. Per això, la nostra actitud fonamental davant ell és l’adoració estremida, la fe en el seu Amor, la il·limitada confiança, la docilitat activa, l’adhesió incondicional, la cooperació responsable i la lloança agraïda. L’adoració no és esclavitud sinó "l'èxtasi de l’amor."

(Del discurs pronunciat el 5 d'agost de 1968 per Ignasi Hazim, metropolita ortodox de Lattaquié, en la inauguració de la Conferència ecumènica d'Upsala (Suècia), sobre l'Esperit Sant)

tagEtiqueta la fotopinAfegeix una ubicaciópencilEdita

VERS UNA RENOVADA PENTECOSTA

La celebració d'aquest diumenge, solemnitat de Pentecosta, assenyala el final dels temps de Pasqua, commemora la vinguda de l'Esperit Sant i celebra els inicis de l'Església.

També avui recordam la Diada de l'Acció Catòlica i de l'Apostolat Seglar, sota el lema "Vers una renovada Pentecosta". I ho feim tenint encara molt present el Congrés de Laics, el moment de gràcia que compartirem com Església que peregrina a Espanya, en el mes de febrer. En el Congrés rebérem la interpretació de ser una Església en sortida, que camina sinodalment, prenent consciència de Poble de Déu i de la necessitat de sortir a l'encontre dels altres, deixant-nos tocar per la realitat del nostre temps i sentint-nos part del món.

Celebram aquest dia de Pentecosta encara amb les empremtes de la llarga i dolorosa prova a la que han estat sotmesos tots els pobles del món, amb la terrible pandèmia de la Covid-19. Una prova que ha palesat que la Passió del Senyor, aquest any, no ha estat en els temples ni en les processons, sinó en la carn dels nostres pobles; no una setmana, sinó moltes, amb unes seqüeles importants. Unes setmanes que han estat santificades per l'entrega, en molts de casos fins a la mort, de sanitaris, forces de seguretat, voluntaris. Aquesta dura experiència ens interpel·la perquè en tot moment ens dolgui el sofriment humà que ens envolta, en totes les seves formes, com expressió autèntica de la creu de Crist.

Que la força ressuscitadora de l'Esperit acompanyi també al nostre poble i guareixi els cors trencats, que ens omple d'esperança i seguim sent Església en sortida, que cerca una renovada Pentecosta en aquest moments actuals.

FULL DOMINICAL - DIUMENGE 31 DE MAIG 2020

Clicau sobre la imatge per accedir al full

ANY LAUDATO SI'

El papa Francesc va anunciar un Any Laudato si’ del 24 de maig de 2020 al 24 de maig de 2021 clamant per «un món més fratern i més sostenible». En el 5è. aniversari de la publicació de la seva Encíclica social i ecològica, Laudato si‘, després d’una setmana d’agraïda commemoració, s’inicia ara un any per a reflexionar sobre la seva encíclica i la cura de la Creació. 

El Papa dóna tres recomanacions: una «ecologia integral» i «un món més fratern i més sostenible». «Una ecologia integral implica dedicar una mica de temps a redescobrir la serena harmonia amb la creació», va dir el Papa a la pregària del Regina Coeli de la festa de l’Ascensió. Després va convidar a reflexionar sobre el nostre estil de vida i els nostres ideals. També va demanar «contemplar el Creador, que viu entre nosaltres i en el que ens envolta. # LaudatoSi5 »

En una oració, el Papa desitja convidar «a escoltar i respondre al clam de la terra i al crit dels pobres», i expressa el desig que «els sofriments actuals són els mals del naixement d’un món més fratern i durador».

Ell vol «cridar l’atenció sobre el clam de la Terra i dels pobres». «Gràcies a la iniciativa del Dicasteri vaticà per al Servei del Desenvolupament Humà Integral, la Setmana Laudato si‘ que acabem de celebrar, florirà en un any especial d’aniversari de Laudato si. Va insistir en la fraternitat humana: «Convido totes les persones de bona voluntat a unir-se a nosaltres per cuidar la nostra casa comuna i els nostres germans i germanes més fràgils».

El Papa ha compost aquesta Oració per a aquest any especial Laudato si’ :

Déu amorós,

creador del cel, de la terra i de tot el que contenen.

Obriu les nostres mentalitats i toqueu els nostres cors,

perquè puguem ser part de la creació, el vostre regal.

Feu-vos present per als necessitats en aquests temps difícils,

especialment per als més pobres i vulnerables.

Ajudeu-nos a mostrar una solidaritat creativa

per fer front a les conseqüències d’aquesta pandèmia global.

Feu-nos valents per acceptar els canvis realitzats

en ordre al bé comú.

Ara més que mai, que puguem sentir

que tots estem interconnectats i interdependents

Feu-nos capaços d’escoltar i respondre

el clam de la terra i el crit dels pobres.

Que els sofriments actuals siguin els dolors de part

d’un món més fratern i més sostenible.

Sota la mirada amorosa de Maria Auxiliadora,

us ho demanem per Crist Senyor nostre.  Amén.

DOS MOTS D'HOMILIA, "Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món." (Mateu 28, 16-20)

Les paraules finals de l'evangeli de Mateu verifiquen l’anunci a Josep, al principi de l’evangeli, del naixement de “l’Emmanuel, Déu-amb-nosaltres», per la promesa de Jesús als deixebles: «Jo seré  amb vosaltres cada dia fins a la fi del món». Mai faltarà la presència de Déu al costat dels deixebles. Jesús es compromet a no oblidar-se dels seus, a acompanyar el pelegrinatge, no sempre fàcil, de l'Església.

Mateu situa l'escena de l’Ascensió a Galilea, ben al contrari de Lluc com hem escoltat. Jesús ens convoca a Galilea -no en el Temple-, on es troba el leprós rebutjat, la viuda que perd al fill, el cec a la vorera del camí, la dona que patia una malaltia vergonyosa, els afamats que el cerquen i el jove ric descontent... ; a Galilea per a continuar curant, alliberant del mal, del desànim, per sanejar la religió desemmascarant hipocresies, defensant als que ningú defensa. Provocant escàndol i hostilitat per la seva amistat amb els pecadors.

Així era com Jesús obria camí al regne del Pare pels llogarets de Galilea en els anys trenta. Així s'obre camí al regne de Déu també avui, en el segle XXI. Els deixebles i seguidors de Jesús no ho hem d'oblidar.

També avui ens convoca a la Galilea, a una muntanya alta, com la de les benaurances o la del Tabor. És necessari pujar a un lloc alt per a veure-hi més i millor.

Jesús ha volgut que tornassin a Galilea per veure'ls altra vegada i fer-se present en les seves vides aparentment normals: encara que ja no ho són normals, perquè Ell ha passat per elles i les ha transformat. Així també sembla que ens està passant ara a nosaltres. Les nostres vides ja no poden ser com eren, després d'haver viscut situacions tan desacostumades en aquests mesos. I, no obstant això, aquesta Pasqua hem estat convidats a continuar reconeixent el Ressuscitat i els seus senyals en aquest temps de confinament; a descobrir-lo en els petits gestos de vida que han florit al nostre voltant, a continuar trobant-lo on ell vol ser trobat, entre la gent senzilla, en la vida "normal", entre els qui treballen i s’entreguen perquè continuem endavant, i entre els qui més sofreixen els embats d'aquesta nova crisi que, com totes, fereix més als més dèbils.

Abans d'anar-se'n ens deixa una tasca important. Ens dona el relleu. La tasca fonamental que ens confia és «fer deixebles», de tots els pobles. No ens envia pròpiament a exposar doctrina, sinó a treballar perquè en el món hi hagi homes i dones que visquin com a deixebles seus. Seguidors que aprenguin a viure com ell. Que l’acullin com a Mestre i no deixin mai d'aprendre a ser lliures, justos, solidaris, constructors d'un món més humà.

I a més, donar respostes a les preguntes que avui fereixen a tantes víctimes de l'exclusió, de l'atur, de l'emigració o la dependència, no des de la càtedra i la butaca de pell sinó des del carrer i el cap de cantó. Seguint al Jesús proper i pròxim que ens va parlar del Pare que a tots estima, especialment als petits i desprotegits.

No estarem sols en aquesta tasca, hi som tots com a germans empenyent i també hi és Ell, "cada dia" fins a la fi del món.

Personalitzant les seves paraules, m'està dient: Jo estic amb tu, no desesperis. Tingues paciència, tot tindrà un final feliç. Bé ho sabem que molts de nosaltres necessitam aquestes paraules de consol i esperança sobre tot en aquests dies de pandèmia. Els creients sabem que no estam tot sols, que ens acompanya el Ressuscitat.

La primera lectura dels Fets acaba amb la pregunta: “Homes de Galilea, ¿per què us estau mirant al cel?”. Per a pujar és necessari baixar. I no és cap amunt on s’ha de mirar. Lo propi del cristià és baixar, davallar, com Jesús, al fons de l'existència, al "fora de joc" de tants marginats, al profund del dolor humà, al món dels perdedors. Baixar per a fer-ho pujar. Quan això es fa, amb amor, amb constància, sols o en comunitat, estam  ascendint, pujant al Pare.

FULL DOMINICAL - DIUMENGE 24 DE MAIG 2020

Clicau sobre la imatge per accedir al full

TORNEM A L'ESGLÉSIA

DOS MOTS D'HOMILIA: "Amor i presència." (Joan 14, 15-21)

Dues són les coses importants de què  ens parla l'evangeli d'aquest diumenge: d'amor i de presència. Ens parla de l'amor del Pare i del Fill i d'una presència que ens acompanya. Jesús en el seu comiat en el darrer sopar, ens prepara per a una altra classe de presència, la del seu Esperit, menys sensible, però no menys real.

Potser, ens ajudi l'experiència que estam vivint a causa de la pandèmia. Fins fa dos mesos, la gent es veia, es trobava, se saludava, s'abraçava normalment. Després les coses s'han complicat: setmanes sense vida normal i encara ara, en la desescalada del confinament, hem de continuar amb la distància social, sense besades ni abraçades, ni estretes de mà. Però possiblement, mai haurem dit i sentit tantes vegades: "T’estim". Per telèfon, per WhatsApp, per videoconferència o per email, ho repetim i volem que els nostres éssers estimats ho sàpiguen això, que els estimam. Que ens sentin pròxims,  fins i tot des de la llunyania.

Des d'aquesta experiència, intentem llegir l'evangeli d'avui. Jesús, conscient que no estarà físicament amb nosaltres, ens parla d'amor. Del seu amor i del nostre, de l'amor del Pare a Ell i a nosaltres i de quedar-se entre nosaltres, de no deixar-nos orfes.

El primer és estimar Jesús: "Si m'estimau complireu els meus manaments." Lògic. Estimar a Jesús significa conèixer-lo, entrar en relació personal i viva amb ell, viure com Ell, fer cas al que ens ha deixat com el seu mandat: "Estimau-vos els uns als altres com jo us he estimat." El primer no són els manaments i preceptes, el primer no és ser perfectes... el primer, la condició única és estimar. Estimar-lo a Ell, conèixer-lo. Si l’estimam, Ell mateix farà possible aquesta altra forma de vida, la que es viu des de l'amor. I ho farà per aquesta nova forma de presència, la de l'Esperit en nosaltres. Aquesta presència que va habitar en Jesús habitarà també en els seus deixebles, en la comunitat, en nosaltres, i farà present a cadascun l'amor del Pare i del Fill.

L'excepció serà el món. Aquí el món al qual es refereix no és la gent, ni la societat, ni el planeta... sinó tot allò que s'oposa al projecte de Déu, tot el que destrueix la veritat i fomenta la injustícia, tots els poders opressors que estan en contra de l'home, que l'esclavitzen i deshumanitzen,  ja siguin polítics, socials, econòmics o religiosos.

"No us deixaré orfes!". És la gran promesa de Jesús, el gran consol i la gran confiança. Som molts els que sabem de l'experiència d'orfandat. Sentir-nos orfes és, possiblement, un dels sentiments més profunds de l'ésser humà. En morir els pares, s'apodera del cor un profund sentiment de desemparament, encara que siguem adults i capaços de viure sols. Més si hem hagut d'afrontar aquesta pèrdua en els últims mesos, en solitud i en la distància.

Però no. "No us deixaré orfes!". La mateixa companyia que van tenir els qui van conèixer Jesús en terres de Palestina, la tenim nosaltres, perquè, a partir de Jesús i dels seus primers deixebles, l'Esperit s'ha anat comunicant als qui s'adherien, com hem recordat a la primera lectura. I l'Esperit de Jesús ha arribat a nosaltres, a partir del nostre baptisme, i es manté viu i present dia rere dia, encara que sovint no en siguem conscients.

A més, l'Esperit ens fa testimonis de Jesús. És el mestre interior que ens dirigeix al coneixement ple i actualitzat de Jesús i del seu ensenyament. Està al nostre costat especialment en situacions agitades que ens impedeixen veure-hi clar, com en aquest confinament que vivim per la covid 19. L'exemple de Jesús, que per la creu arriba a la llum, ens ajuda a comprendre el sentit de les coses.

I a aprendre una veritat sorprenent: conèixer que Jesús està en el Pare, nosaltres en Jesús i Jesús en nosaltres. Hi ha com tres cercles concèntrics: el del Pare engloba al Fill, nosaltres estem en el Fill i Ell en nosaltres. "Aquell dia sabreu que jo estic en el meu Pare, i vosaltres en mi, i jo en vosaltres."

Es tracta, en definitiva, de conèixer i reconèixer agraïts la seva presència en nosaltres, anunciar-la, testimoniar-la i estendre-la en el nostre entorn com a amor, vida i esperança. Tot el contrari a la tendència de veure Déu molt llunyà, en el cel inassequible, immens, infinit. Sant Agustí va passar anys i anys cercant Déu fora d'ell: En la naturalesa, en la ciència, en la filosofia, en moviments religiosos. I no el trobava. Fins que un dia es va adonar del perquè: Tu estaves dins i jo fora.

Que l'evangeli d'aquest diumenge ens ajudi a assaborir aquesta inabastable experiència i puguem sentir-nos plenament gojosos fiats en la paraula de Jesús, fins i tot en aquests temps de foscor.

REOBERTURA DE L'ENCARNACIÓ

DISSABTE 16 DE MAIG
PRIMERA MISSA DE LA DESESCALADA
A LES 19 h.
VOS HI ESPERAM!

DOS MOTS D'HOMILIA: "Jo som el Camí, la Veritat i la Vida" (Jn 14, 1-12)

Seguim  llegint l'evangeli de Joan, escrit a la fi del segle primer; un evangeli diferent, menys històric, més teològic i espiritual que els anomenats evangelis sinòptics.

El diumenge passat presentava a Jesús com "la porta", el nostre accés a Déu. Jesús ens ha fet possible veure Déu, d'una altra manera, incomparablement superior a la nostra raó o a qualsevol altra. La nostra fe consisteix bàsicament a arribar a Déu per Jesús, al Déu "Abbà". La nostra acceptació d'aquest Déu i de la manera de viure que això comporta constitueix la pedra fonamental de la nostra fe.

Avui Jesús obre el seu cor als seus deixebles, no sols als primers deixebles, també a nosaltres, deixebles del segle XXI. I el primer que fa és dir paraules d'alè. "Que els vostres cors s'asserenin. Confiau en Déu, confiau també en mi". Potser compartiu amb mi que avui són necessàries paraules d'alè. Si moltes vegades la tristesa i l'angoixa toquen a la nostra porta, avui, enmig de la crisi del coronavirus, hi ha molta tristesa i angoixa en el cor de moltes persones. És una resposta comprensible davant la realitat que vivim de mort, solitud, greu situació econòmica, atur i la falta de treball, una pregunta sense resposta per un demà incert. "Confiau". Jesús ens dona una paraula d'alè.

L'evangeli presenta dos deixebles plens de dubtes: Tomàs i Felip. Si els seus deixebles van dubtar, i no sempre van entendre Jesús, no és estrany que nosaltres també dubtem i moltes vegades no l’entenguem. Cal ser molt humils per saber reconèixer els nostres dubtes.

Primer, Tomàs que s'estranya quan Jesús diu que va cap al Pare, i li pregunta a on va. Jesús diu: "Jo som el camí, la veritat i la vida". Contemplem en aquestes paraules una síntesi de l'evangeli. L'evangeli és Jesús: Déu ve a nosaltres a través de Jesús, nosaltres anam a Déu a través de Jesús. Jesús és el camí i ens acompanya en el camí de la vida. Jesús és la veritat, el rostre de Déu. Jesús és la vida, el regal que Déu ens fa.

Jesús, Camí. No és que simplement les seves paraules assenyalin el bon camí. Jesús és camí que comença i acaba en Déu, ell és la Paraula, ell és l'home nou, ell és Déu-amb-nosaltres, ell és l'Alliberament, ell és la Bona Notícia. Tota la fe del cristià es basa en una adhesió a ell.

Jesús, Veritat. No es tracta de la veritat lògica sinó ontològica. Jesús és autèntic. És el que ha de ser. No es tracta de comunicar veritats. La veritat, la vida, és el mateix. Jesús és l'única Veritat definitiva, la veritable essència de l'home, del món.

Jesús, Vida. Desplega la mateixa Vida de Déu i la comunica als altres com Déu la hi comunica a ell. La mateixa Vida de Déu que ens travessa a tots.

I després ve Felip, que també dubta, no sap què fer, no acaba d'entendre qui és Jesús: “Mostrau-nos el Pare”. “Felip, ¿fa tant de temps que estic amb vosaltres i encara no em coneixes". És veritat, fa molt de temps  que anam amb Jesús: vint, quaranta, vuitanta anys i seguim sense conèixer-lo.

Qui vulgui saber com és i qui és Déu, que miri Jesús. Ell l’ha revelat en les paraules i en els gestos de la seva vida. "Jo estic en el Pare i el Pare està en mi!" A través de la seva obediència, Jesús està totalment identificat amb el Pare. A cada moment,  feia el que el Pare mostrava que calia fer. Per això, en Jesús, tot és transparència, revelació del Pare! I els senyals o les obres de Jesús són obres del Pare! No sol dir la gent: "Aquest fill és clavat a la cara de son pare!"?

Per això pot afirmar-se que Jesús és la humanització de Déu, que Jesús no va ser només un home de Déu, sinó la presència de Déu en aquest món. Aquell que ens revela Déu i ens diu com és. Potser un Déu nou i diferent del que ens van ensenyar. Perquè l'únic Déu és el Déu de Jesús. Ell és la imatge del Déu invisible. No tots els déus són el Déu de Jesús.

L'evangeli de Joan enS ensenya alguna cosa més: no s'arriba a Déu directament, sinó a través del Fill, i no es pot arribar directament al Fill sinó a través dels germans. No hi ha altre camí. No és possible entendre-ho si desconeixem el manament nou de Jesús: solament pots estimar, conèixer, a Déu en l'altre, perquè en l'altre veus el rostre de Crist i veient el rostre de Crist veus el rostre de Déu. No hi ha altra manifestació de Déu que aquesta. No s’hi val una espiritualitat o vida cristiana desencarnada, en la que Déu no està encarnat. No és possible. Tres són les transparències: en veure al germà estàs veient el rostre de Jesús. I veient el rostre de Jesús, estàs veient al Pare.

Aquest és el bon Camí, la més profunda Veritat, el que fa que viure sigui veritablement Vida.

Sant Rosari en temps de pandèmia

LA TEVA ESGLÉSIA MÉS SEGURA

REOBERTURA DE L'ENCARNACIÓ

Palma,  dissabte 9 de maig de 2020

Benvolguts feligresos:

En el decurs de la pròxima setmana tornarem a obrir el temple parroquial. No podrà ser el  dilluns  dia 11, perquè hem de rebre  els productes de neteja, higiene i senyalització per al temple i dependències parroquials, que ens ha ofert el Bisbat de Mallorca i que hem demanat aquests dies (el termini per fer la comanda acabava ahir divendres).

Ens sembla prudent  extremar les mesures de prevenció abans de tornar acollir a tots els que vulguin venir a estar una estona amb el Senyor o participar en l’Eucaristia.

Cal recordar que s’ha prorrogat la dispensa del precepte dominical i que és recomanable que les persones grans, malaltes o en situació de risc no surtin del seu domicili.

A la fase 1, a partir del dilluns, 11 de maig, l’assistència no ha de superar el 33% de l’aforament del temple. En el nostre cas, representa un màxim de 110 persones.  A la fase 2, quinze dies després, l’aforament podrà ser fins el 50%, que representa un màxim de 165 persones.

La missa  que se celebri diàriament, no representarà molt de problema. No obstant això, sí que és necessari que el dissabte i el diumenge hi hagi algun tipus d'organització, perquè aquests dies, com també els dies que hi hagi algun funeral,  es necessitarà alguna ajuda per organitzar l'entrada i sortida dels fidels i netejar després de cadascuna de les Misses les zones dels bancs que s'utilitzin.

Els horaris seran com sempre: de dilluns a dissabte, a les 19:00 h.; els diumenges, a les 9:30, 12:00 i 20:00 h.

Us preg, doncs, que qui estigui disposat a donar una mà, ens ho digui, de manera que puguem organitzar un quadrant i no faltin mai persones que prestin aquest servei (dues persones per cada missa, és suficient).

                       Agraint per endavant la vostra disponibilitat, rebeu una salutació cordial,

Guillem Vaquer, rector de l'Encarnació.