diumenge, 13 de desembre del 2020
¿QUIÉN SERÁ? Salomé Arricibita
Hay quien siempre espera de verdad
hay quien saca fuerzas de donde no hay
hay quien mira, duda, y decide caminar
hay quien trabaja siempre por los demás
Hay quien siempre va un paso más allá
hay quien siempre sabe que debe luchar
hay quien se hace fuerte, a base de llorar
hay quien nunca rompe su amistad
PERO Quién convertirá en arados las espadas
Quién hará podaderas de las lanzas
Quién hará, que ENTRE LOS PUEBLOS, HAYA PAZ
QUIÉN HARÁ DEL AMOR, NUESTRA VERDAD
QUIÉN SERÁ QUIEN NOS ENSEÑE AL FIN A AMAR
Hay quien no se cansa de compartir y dar
hay quien no se para ante la dificultad
hay quien deja todo por seguir un ideal
hay quien cuida, ama y no deja de soñar
PERO Quién convertirá en arados las espadas
Quién hará podaderas de las lanzas
QUIÉN ACOGERÁ NUESTRO BIEN Y NUESTRO MAL
QUIÉN hará del amor, nuestra verdad
PERO Quién convertirá en arados las espadas
Quién hará podaderas de las lanzas
Quién caminará la vida, con nuestra humanidad
QUIÉN EN NOSOTROS siempre VIVIRÁ
quién será quien nos enseñe AL FIN a amar
Salomé Arricibita
dissabte, 5 de desembre del 2020
HOY CLAMA MI VOZ
Cómo prepararemos tu camino
si alzamos muros y vallas
si de nuevo hacemos cierto
¡que no hay sitio en la posada!
Cómo allanaremos las sendas
si el temor nos atenaza
si el miedo a las diferencias
cierra puertas y abre zanjas
Cuál será el camino recto
que te traiga a nuestra casa
si no borramos fronteras
que nos ciegan y separan
QUIERO QUE HOY SEA MI VOZ
LA QUE CLAMA EN EL DESIERTO
QUE DERRAMAS TU PRESENCIA
QUE LA ESPERANZA NO HA MUERTO
SEÑOR, DE ESTA TIERRA QUE AMAS
AMOR, QUE POR AMOR NOS SALVAS
QUE SEPAMOS VER QUE ESTÁS
QUIERO QUE HOY SEA MI VOZ
LA QUE CLAMA EN EL DESIERTO
QUE DERRAMAS TU PRESENCIA
QUE LA ESPERANZA NO HA MUERTO
SEÑOR, DE ESTA TIERRA QUE AMAS
AMOR, QUE POR AMOR NOS SALVAS
QUE SEPAMOS VER QUE ESTÁS
Quiero que sea hoy mi voz
la que clame que estás...
HABITÁNDONOS EL ALMA
Salomé Arricibita
Aquest Nadal més a prop que mai
Càritas llança la campanya de Nadal per estar a prop d’aquells que conviuen amb la desesperança i les injustícies, prop de les famílies sense recursos, les persones majors que s’enfronten a la soledat, d’aquells que no tenen feina o dels que viuen al carrer.Per això et demanam col·laborar amb Càritas Mallorca per a donar resposta a totes les realitats. Acosta’t als qui més ho necessiten www.caritasmallorca.org
dilluns, 5 d’octubre del 2020
FRATELLI TUTTI - Nova carta encíclica del papa Francesc sobre la fraternitat i l'amistat social
En la festa de S. Francesc d'Assís, el Papa Francesc ha fet pública la tercera encíclica del seu pontificat amb el títol “Fratelli Tutti” sobre la fraternitat i l'amistat social.
El text de l'encíclica va ser signat a Assís, el 3 d'octubre, després de la celebració de l'eucaristia presidida pel Papa Francesc amb la comunitat franciscana.
Aquesta encíclica, la tercera del pontificat, segueix a les signades per Francesc, Lumen Fidei, sobre la fe, publicada el 29 de juny de 2013, i Laudato Si`, sobre la cura de la casa comuna, el 24 de maig de 2015.
dissabte, 3 d’octubre del 2020
divendres, 2 d’octubre del 2020
L'ENCARNACIÓ COMENÇARÀ LA CATEQUESI PER A LA INICIACIÓ CRISTIANA LA PRIMERA SETMANA DE NOVEMBRE
El Bisbat de Mallorca per mitjà del Secretariat per a la Iniciació Cristiana i el Catecumenat proposa que l'inici de la catequesi sigui la primera setmana del mes de novembre. Una orientació que, entre d'altres, fa a les parròquies de la Diòcesi de Mallorca, després que el bisbe Mons. Sebastià Taltavull i el director de l'esmentat Secretariat, el Sr. Jaume Martorell, es reunissin el dijous 17 de setembre, a Palma i a Manacor amb els rectors de les parròquies que ofereixen catequesi per tal de compartir un esborrany preliminar de mesures i recomanacions per a la represa de la catequesi. Enguany, la proposta de retardar l'inici de la catequesi s'ha donat a causa de la crisi sanitària que vivim i a la necessitat d'adaptar-se a les noves circumstàncies. Tot i així, el Secretariat recomana que, sempre que sigui possible, se segueixi optant per un model de catequesi presencial i comunitària tot i que, a més de les mesures sanitàries recomanades, s'hauran de seguir altres directrius que el Secretariat ha establert, per tal d'intentar evitar els contagis.
Els grups d'infants, joves o adults catequitzands han de ser reduïts, com a màxim de nou persones per catequista, depenent de l'espai disponible, i també han de ser grups estables, de manera que s'ha d'evitar l'intercanvi de nins, catequistes i espais. Els espais utilitzats han de ser oberts, amples (de 2'5 metres quadrats per persona) i ben ventilats. A més, s'han de fer nets abans i després de cada sessió.
Es recomana que les sessions de catequesi no durin més de 45 minuts i s'ha d'establir l'ordre d'entrada i sortida de manera esgraonada. A més, com ja és sabut, s'haurà de mantenir la distància interpersonal i dur la mascareta. Es convenient que cada infant o jove compri i utilitzi el seu propi material i eviti el contacte físic. Tothom s'haurà de rentar les mans a l'entrada de la catequesi i és molt recomanable que els catequistes prenguin la temperatura. A més, els pares han de signar una declaració autoresponsable.
En aquells casos en què no es puguin complir aquestes exigències i les mesures de seguretat sanitària, el Secretariat per a la Iniciació Cristiana i el Catecumenat proposa una modalitat de catequesi conjunta centralitzada els diumenges (o dissabte horabaixa) a la parròquia abans de l'Eucaristia dominical, a la qual també assistiran els catequitzands amb les seves famílies. A les parròquies que hi hagi un elevat nombre de nins o grups i sigui impossible mantenir l'aforament permès al temple (ara del 50%), es recomana fer aquesta catequesi de forma esgraonada i per grups. Per això, s'haurà d'elaborar un calendari rotatiu dels diferents grups de catequesi, evitant sempre aquelles dates que puguin implicar una major afluència de fidels i puguin ocasionar aglomeracions.
Aquesta proposta de catequesi va adreçada a qualsevol dels itineraris catequètics que s'ofereixen a la Diòcesi de Mallorca. Pel que fa a les parròquies que ofereixen la modalitat de catequesi de família, serà necessari un espai adient per seguir oferint l'acompanyament dels pares i mares al mateix temps que els nins i nines reben la catequesi conjunta. Aquest espai pot ser, per exemple, una sala parroquial que permeti complir amb les mesures de seguretat i aforament o una instal·lació civil de què pugui disposar la parròquia.
Per inscriure's, s'ha de emplenar un formulari, disponible a la pàgina web de les parròquies o que els catequistes faran arribar a les famílies que ja participaven de la catequesi. En cas d'aquelles parròquies en què la inscripció hagi de ser presencial, per tal d'evitar aglomeracions, s'haurà de donar cita prèvia a les famílies, de manera que no es produeixin concentracions de persones fent coa mentre esperen a ser ateses.
diumenge, 27 de setembre del 2020
MOLTES GRÀCIES!!!
Sí, moltes gràcies a totes les persones i entitats que heu manifestat el vostre suport a l'Encarnació davant la injusta decisió del govern
Sí, moltes gràcies a totes les persones i entitats que heu manifestat el vostre suport a l'Encarnació davant la injusta decisió del Govern de les Illes Balears de tancar els llocs de culte a les zones bàsiques de salut, afectades per un alt índex de transmissió comunitària del SARS-CoV-2. Decisió que ha estat modificada per la resolució de la consellera de Salut i Consum de 25 de setembre de 2020.
Moltes gràcies al nostre bisbe, Mons. Sebastià Taltavull, per l'acompanyament que ha fet a la parròquia i per la seva mediació amb les autoritats públiques.
I moltes gràcies a tots i totes, que ahir dissabte i avui diumenge, heu vingut a trobar-vos novament amb el Senyor i els seus germans.
dissabte, 26 de setembre del 2020
AVUI HORABAIXA, REOBRIM LA PARRÒQUIA AL CULTE
La resolució de la Conselleria de Salut i Consum, que avui ( 26/09/2020) publica el Butlletí Oficial de les Illes Balears, per la qual es modifiquen puntualment les mesures temporals i excepcionals per raó de salut pública per a la contenció de la COVID-19 a la zona bàsica de salut d'Arquitecte Bennàzzar, entre altres, disposa que:
─ Es permet l'activitat dels llocs de culte, si bé amb una limitació d'assistència del 25 % de la capacitat màxima del centre de culte, en qualsevol tipus de d'acte litúrgic o religiós que es dugui a terme en el centre.
─ La capacitat màxima de tots aquests centres ha d'estar publicada en un lloc visible. S'han de complir les mesures generals de seguretat i d'higiene establertes per les autoritats sanitàries.
Les mesures que conté aquesta resolució tenen efectes des que es publiquin en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.
La capacitat real de l'Encarnació és de 336 seients i la capacitat màxima autoritzada serà, de moment, de 84 seients (25%)
divendres, 25 de setembre del 2020
dissabte, 19 de setembre del 2020
Arbitrarietat i indefensió
La comunitat de l'Encarnació va celebrar ahir horabaixa la darrera missa abans del confinament que, de manera "injusta i discriminatòria", el Govern de les Illes Balears ha dictat pels llocs de culte, obligant al seu tancament i limitant la seva activitat a la celebració de funerals amb un aforament màxim de 15 persones, excloent-se casaments, batejos i altres serveis religiosos.
La parròquia de l'Encarnació ha actuat sempre molt acuradament per mantenir les normes sanitàries exigides per als espais tancats, observant-se en tot moment la màxima higiene.
La parròquia de l'Encarnació es mostra disconforme amb la norma que, per altra part, permet a altres espais fins el 50% de la capacitat autoritzada o establerta i considera aquesta decisió del Govern un atac al dret a la llibertat religiosa i a la llibertat de culte.
dimecres, 16 de setembre del 2020
L'ENCARNACIO CONFINADA COM A LLOC DE CULTE
D'acord amb la resolució de la Conselleria de Salut i Consum, publicada en el BOIB d'avui, 16 de setembre, es suspèn l'activitat dels llocs de culte a partir de les 22 h. del divendres, 18 de setembre. Només estarà permesa la celebració de funerals, que es poden fer sempre que no se'n superi el 33 % de la capacitat i amb un màxim de 15 persones. La capacitat màxima ha d'estar publicada en un lloc visible de l'espai destinat al culte.
dissabte, 25 de juliol del 2020
EN MEMÒRIA DELS AFECTATS PER LA PANDÈMIA
PREGÀRIA DELS FEELS – DIUMENGE 26 JULIOL 2020
Units entorn de Jesucrist, formant Església, presentem-li al Pare les nostres pregàries dient: Escoltau-nos Pare.
- Per l'Església, perquè es mostri sempre agraïda per tot el bé que ha rebut dels majors, especialment com a testimonis de l'alegria de l'Evangeli. PREGUEM.
- Per les autoritats públiques, perquè cuidin de la vida en totes les seves formes i generin espais saludables on els nostres majors puguin sentir-se cuidats i valorats. PREGUEM.
- Pel personal mèdic i d'infermeria, responsables sanitaris, per tots els que van oferir el seu treball professional o voluntari amb generositat, perquè sigui reconeguda la seva entrega i dedicació. PREGUEM.
- Pels científics i pels farmacèutics, perquè es trobi aviat el remei per a combatre aquesta pandèmia. PREGUEM.
- Pels contagiats i per tots els que tenen por davant la situació que estem vivint, per les persones en risc, pels ancians que es troben sols, pels treballadors que han perdut el seu treball, perquè el Senyor els alliberi de la por i els infongui serenitat i esperança. PREGUEM.
- Pels difunts, especialment els morts als hospitals i en les residències d'ancians, per les famílies que no van poder acompanyar i acomiadar als seus éssers estimats, perquè el Déu de la vida els aculli en la seva presència i ompli als seus familiars de consol, fortalesa i esperança. PREGUEM.
Escoltau, Pare, les nostres pregàries. Vós que sou el Pare de l'amor i de la misericòrdia, il·luminau i conduïu el món sencer pel camí del vostre Regne. Per Crist, Senyor nostre.
divendres, 24 de juliol del 2020
dissabte, 18 de juliol del 2020
DOS MOTS D'HOMILIA. "El blat i el jull." (Mt 13, 24-30)
Sorprèn comprovar les
vegades que Jesús als evangelis es dirigeix als seus deixebles per a alertar-los
contra la "impaciència". Als qui
esperen de Jesús una acció contundent contra tot allò que no coincideix amb la
seva manera de pensar o d'actuar, Jesús mateix
parla d'una acció de Déu més humil i respectuosa.
La paràbola d'avui treu una escena de la vida quotidiana: l'amo
del camp que mana sembrar blat, l'enemic que tracta de perjudicar-lo, sembrant jull, les relacions entre l’amo i
els mossos. Tot sembla normal, excepte la sorprenent reacció de l'amo: deixar
que les dues llavors creixin juntes! No sols sembla anar contra el "sentit
comú" –que aconsellaria arrencar el jull, no tant perquè impedeix el creixement del blat,
sinó perquè seria una resposta a les crítiques que Jesús rebia per la seva
actitud respecte a aquells a qui la religió marginava. No de bades se l'acusava
de ser "amic de publicans i pecadors".
La paràbola ve a dir-nos que el món és un camp de sembres
oposades, blat i jull. Així passa en la societat, en la família i també en
nosaltres. En el nostre cor hi ha mesclats raigs de llum (compromisos pels
desfavorits, esments i atencions als malalts i ancians, generositat,
acolliment...) i també ombres (incoherències,
inclinacions, desitjos d'acumular, mesquineses, descuits i oblits...)
Sense comptar les vegades en què nosaltres mateixos som els sembradors
de jull en la vida dels altres i no permetem que desenvolupin tot el bo que Déu
hi ha posat en ells.
La paràbola ens recorda que l'amo del camp, Déu mateix, és pacient
i espera. Ho llegíem a la primera lectura de la Saviesa: “Obrant així, heu
ensenyat al vostre poble que els justs han de ser humans amb tothom, i heu
omplert d'esperança els vostres fills, en veure que donau l'ocasió de
penedir-se dels pecats”.
Segons sant Agustí "molts han estat jull i després s’han convertit
en blat". I afegeix: "Si aquests, quan eren dolents, no haguessin
estat tractats amb paciència, no haguessin arribat a canviar". Tots
necessitam persones que, malgrat els nostres pecats, confiïn en nosaltres, ens
mantinguin el seu amor i ens ajudin a canviar.
En primer lloc Déu, que sempre perdona perquè puguis penedir-te i
intentar canviar. Déu que confia en tu i espera que creixis i maduris, que
obris els ulls i descobreixis allò que no vols veure: el teu jull. El de la teva
xenofòbia inconfessada, el dels teus
rancors personals mantinguts en el temps encara que els hagis oblidats, la de
la teva enveja soterrada i la teva gelosia, la del teu orgull que et posa per damunt
els altres.
Cal que no oblidem l’advertència
de la paràbola sobre el risc de jutjar les actituds dels altres, considerant-ho
jull, i creure'ns que nosaltres som bon blat, oblidant per això: "No
jutgeu i no sereu jutjats", advertència que els cristians hem tendit i
tendim a oblidar. Com també oblidam: "Com és que veus la busca a l'ull
del teu germà i passes per alt la biga que hi ha en el teu?".
Un bon exercici és reconèixer humilment el jull que pugui haver-hi en
cadascun, sense que per això calgui menysprear-se ni obsessionar-se pels nostres
defectes o pel nostre passat. Tampoc cal obsessionar-se amb obtenir resultats a
curt termini. Allò que ha deixat senyals profunds, requereix temps. Tenir
paciència amb nosaltres mateixos, com Déu la té. Confiar en la bondat del
Senyor i l'Esperit Sant, que ve en ajuda de la nostra feblesa, com ens deia
sant Pau a la segona lectura, ens concedirà que sapiguem reaccionar amb els
altres de la mateixa manera en què som tractats per Déu, amb misericòrdia.
dijous, 16 de juliol del 2020
dissabte, 11 de juliol del 2020
DOS MOTS D'HOMILIA. "El sembrador va sortir a sembrar..." (Mt 13, 1-23)
Amb belles paraules, la primera lectura expressa l'eficàcia de la
paraula de Déu: «Així com la pluja i la neu cauen del cel i no hi tornen,
sinó que amaren la terra, la fecunden i la fan germinar fins que dóna el gra
per a la sembra i el pa per a menjar, així serà la paraula que surt dels meus llavis:
no tornarà infecunda». I el salm, amb bellesa poètica, recalca: «El
rierol de Déu desborda d'aigua preparant els sembrats, amarant els seus solcs,
aplanant els terrossos, ablanint-los amb la pluja... i les valls són cobertes de
blat».
Jesús, a l'evangeli, en la paràbola del
sembrador, ens ofereix les claus perquè sapiguem donar resposta a aquesta
paraula i perquè doni els seus fruits en nosaltres. «El sembrador va sortir
a sembrar...».
Jesús no va explicar directament la seva
experiència del regne de Déu. Segurament no li era gens fàcil expressar el que
vivia en el seu interior. Per a dialogar amb la gent pagesa, el seu parlar no
s'assemblava al dels mestres de la Llei. Tampoc parlava amb el to solemne dels
sacerdots de Jerusalem. Amb una creativitat inesgotable, inventava imatges,
creava belles metàfores, proposava comparacions i, sobretot, amb mestratge
narrava paràboles que captivaven la gent. Jesús utilitzava el llenguatge dels
poetes.
La paràbola ens parla, primer de tot, de
Déu com a Gratuïtat, Excés i Prodigalitat... Podem imaginar a Jesús dient: "Déu
és així". Donació permanent i gratuïta: només sap i només pot donar.
Això és el que "constitueix" el seu ser; Déu és un
"Donar-se" permanentment.
Una vegada, en un grup de catequesi, una
nina va preguntar a la catequista: "Per què Déu és sempre Déu, i no podem
ser-ho una cada setmana?". Quan un ha crescut atribuint a Déu la figura o
les qualitats de l'ésser humà és inevitable que sorgeixin interrogants com els
que plantegen els adolescents a classe de religió: "I a Déu qui el va
crear?; com va néixer?".
Doncs bé, la catequista, després de
l’esglai inicial, va contestar a la nina: "El dia en què tu siguis amor, i
res més que amor, seràs Déu". No podia haver donat una resposta millor. Déu
és "ser-donació" –tots els nostres conceptes i paraules es queden
irremeiablement molt pobres-, Déu és Dinamisme savi, lluminós i amorós, Font de
tot el que és i en qui som, ens movem i existim.
Aquest és el Déu de qui Jesús parla. Un
Déu que és "sembra" permanent: escampa la llavor per tot arreu, fins
i tot on sembla que la llavor té dificultat per germinar. No tria terrenys. És
pura generositat i tossudesa que arribi a tots.
La paràbola descriu distints terrenys
que dificulten o afavoreixen que la sembra arreli i es desenvolupi. En aquest
sentit, el cor humà és el camp en el qual
cau la llavor, allí on ha de madurar i donar fruit. Però és possible que
la falta d'escolta, les passions, la frivolitat facin estèril la Paraula de Déu
en el nostre cor.
Sens dubte que, dins de cadascun de
nosaltres, pot haver-hi "camins" endurits, "terrenys
rocosos" amb poca terra, "bardisses" asfixiants i
aclaparadores... Comencem per reconèixer-ho i acceptar-ho, reconciliem-nos amb
tota la nostra realitat interior, abraçant-la amb humilitat. D'aquesta manera,
en admetre també els aspectes més obscurs i vulnerables de la nostra persona,
s'estarà preparant un bon "humus", la "terra bona" –que no
està feta de perfeccionismes, sinó d'humilitat-, en la qual la llavor brotarà
per ella mateixa. La Paraula de Déu està esperant de nosaltres un terreny
disposat i decidit.
Com a resultat de la sembra generosa, la
paràbola recalca que el fruit acabarà sent també un excés. Per a una terra com
Palestina, a on, en aquells dies, una collita del set per un era considerada
excel·lent, parlar d'un rendiment del trenta, seixanta o cent, equivalia a
desbordar la previsió més optimista, una "exageració" conscientment
provocativa.
Perquè això sigui així – tal com sembla
concloure la paràbola-, només fa falta "sentir-hi": "el que
tengui orelles, que ho senti". Fa falta obrir els ulls, adonar-se'n
compte...
El dinamisme que hem vist en aquest
temps de confinament per ajudar i servir als altres, ens mostra aquest obrir
els ulls, aquest adonar-se'n compte...
El creient ha de cuidar la seva
capacitat d'escolta impedint els renous que apaguen la veu de Déu. Sobretot, ha
de crear un clima de silenci interior que és on Déu parla. Cal escoltar amb cor senzill, amb la
docilitat de deixeble i "guardar" la Paraula que vol dir abraçar-la,
cuidar-la, respectar-la i agrair-la, per a encarnar-la en la vida de cada dia.
Qui tengui les orelles obertes, una
mirada profunda i un cor fèrtil, serà capaç de convertir-se i donar fruit.
divendres, 10 de juliol del 2020
dimecres, 8 de juliol del 2020
FUNERAL A LA SEU DE MALLORCA PER LES VÍCTIMES DE LA COVID-19
 |
| Serà presidida pel bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, amb l'assistència del bisbe de Menorca, Francesc Conesa i l'administrador diocesà d'Eivissa, Vicente Ribas. |
diumenge, 5 de juliol del 2020
DOS MOTS D'HOMILIA. Pregària, testimoni, invitació. (Mt 11, 25-30)
En el breu
evangeli d'avui hi ha una pregària, un testimoni i una invitació. Vegem primer
de tot, la pregària. És molt curta. Li va sortir a Jesús, home i mestre
d'oració, espontàniament i gojosament. Tal com a nosaltres ens surt un visca!,
quan estam contents.
Vos enaltesc,
Pare, exclama Jesús, perquè estimau als pobres i els revelau el vostre cor, més
que "als savis i entesos". Els
"savis i entesos", persones cultes i instruïdes, de les que s’hauria
d’esperar una bona comprensió de l'evangeli, eren els mestres de la Llei i
fariseus que acabaren rebutjant radicalment
Jesús. Però la "gent senzilla", homes i dones sense béns ni cultura,
gent pagesa, tots els que llavors semblaven els últims, perquè no sabien
interpretar la Llei i no coneixien els preceptes, -i que per això eren
menyspreats per l’elit religiosa de Jerusalem-, s'obriren a la gràcia i a la
veritat de Déu.
Els petits, els
senzills, els ignorants han sabut captar el pas de Déu en la seva vida i se
senten tendrament estimats del Pare i amorosament acollits pel Fill que els ho
ha revelat.
El testimoni que Jesús dóna
de si mateix mostra qui és Ell i la consciència que té de la seva persona. Ell
és el Fill i manté amb el Pare una relació estreta: 1r, coneix molt bé al Pare,
que ho ha posat tot a les seves mans; i 2n, revela al Pare, el dóna a conèixer,
a tots el que creuen en el Fill i li obren el seu cor i el segueixen plens de
confiança. Allò que més anhela Jesús és que tots el coneguin i l’estimin, de
tal manera que Ell mateix es fa camí cap al Pare.
La invitació de Jesús és
fruit de la pregària al Pare pensant en els pobres. Veniu a mi, els diu i ens
diu, tots el que, corporalment i
espiritualment, estau cansats i afeixugats,
jo us faré reposar. La invitació és commovedora i plena de tendresa i de compassió afectiva.
Tots hi estam una mica cansats, segurament pels mesos de confinament. Els més
grans per allò del si no fos per... Els joves perquè després de ser els més ben
preparats de la història, no troben treball. A uns els ha fallat l'amor amb què
comptaven, a altres els ha traït l'amic en qui confiaven. Nogensmenys, com
alliberar-se d'una religiositat que s'experimenta només com a imposició i
obligació? Cansaments i feixugaments, estrès i agitació... Veniu, jo us faré
reposar.
Acceptau el meu
jou, feis-vos deixebles meus, que jo som benèvol i humil de cor, i trobareu
descans per a la vostra vida. Perquè el meu jou és suau i la meva càrrega
lleugera.
Segurament els
jous de la fusteria de Josep devien tenir fama de lleugers i suaus. Jesús
recorda els comentaris i com se sentien a gust els parells de bous amb aquests
jous quan llauraven les terres. I se li ocorre la comparació: el meu jou (els meus
ensenyaments) són com un jou lleuger i suau. Duis-ho amb confiança i sentireu
que tot se us fa més suportable.
Som, nosaltres, d’aquesta
gent senzilla per la qual Jesús alaba al Pare? Som d’aquesta gent per la qual
Jesús està content? Segurament que sí.
No fa falta ser perfectes: ningun ho som de perfectes, però volem que Déu hi sigui en la nostra vida.
Sabem que podem confiar-nos en les mans amoroses de Déu, que sentim la seva presència
misteriosa en forma d'ànim, d’alegria i d’esperança malgrat les dificultats que
puguem viure a cada moment. Moltes vegades hem acudit a Ell quan hem estat
"cansats i afeixugats", i hem trobat pau, serenor. No ens hem sentit
decebuts amb Jesús, sinó confortats i reanimats.
Endemés, el seu
jou és cosa de dos: Jesús i jo el duem a mitges. Pesa la meitat. Deixem el dels
«savis i entesos» i acceptem el de Jesús, que fa la vida més suportable. No
perquè Jesús exigeixi menys. No. Exigeix més, però d'una altra manera. Exigeix
l'essencial: l'amor que allibera de tot allò que fa mal a les persones.
Aprenguem a
acollir Jesús en el silenci de la pregària; acollim-lo com a font de plenitud
humana i caminem per les sendes de la veritable alegria: la senzillesa, el
tracte amable amb els altres... deixant-nos sorprendre per Déu, afrontant les
dificultats amb entrega, al mateix temps que amb esperança. Que així sigui.
divendres, 3 de juliol del 2020
dissabte, 27 de juny del 2020
DOS MOTS D'HOMILIA. Posar la vida al servei dels altres, de Jesús i del seu Regne.(Mt 10, 37-42)
Més d’una vegada, aquesta pàgina de l’evangeli m’ha fet pensar si la vida cristiana que portam és correcta, si és autèntic el nostre cristianisme o simplement és un vernís purament cultural i superficial.
Quan llegim les paraules de Jesús “Qui estima son pare o sa mare més que a mi... qui estima els fills o les filles més que a mi, no és bo per venir amb mi”, ¿què és el que se’ns vol dir? ¿se’ns demana alguna cosa antinatural i despietada? No. Res de tot això. Però, siguem clars, el seguiment de Jesús enclou tenir un amor universal i solidari, ser capaços de transcendir els límits estrets de la família, del grup, de la ciutat, de la nació.
Quan algunes d’aquestes coses impedeixen la solidaritat i la fraternitat amb altres éssers humans, Jesús exigeix una llibertat crítica, encara que això comporti conflictes i tensions familiars amb un mateix. En el camí del seguiment, a l'hora de respondre a les crides que el Senyor ens faci, les que siguin, s’haurà d’anar alerta que tampoc no ens fermin ni la vida còmoda, ni els nostres egoistes projectes personals.
“Els qui vulguin guardar la vida en poder seu, la perdran, però els qui per causa meva l'hauran perduda, la retrobaran.” Seguir la crida del Senyor no és malmenar la vida, sinó trobar-la; però és cert que allà on s’escolti i es posi en pràctica l'evangeli hi haurà tensions. Qui vulgui salvar la vida amb les seguretats que el món dona, la perdrà. Qui no escatimi la passió i les creus, la salvarà. Qui pretén reservar-se a si mateix (el seu ego) està malmetent la seva pròpia existència, perquè no desplegarà la seva autèntica humanitat. Mentre qui dona el millor de si mateix en ajuda solidària trobarà la raó de viure i la plena felicitat.
En aquests mesos de confinament hem pogut comprovar la veracitat d'aquestes paraules de Jesús. Quants professionals de la salut han donat el millor de si mateixos per salvar la vida dels seus pacients. Quants servidors públics han estat treballant sense descans per atendre aquells que estaven desprotegits. Quants veïnats han ofert el seu temps i esforç per a ajudar i acompanyar. I tot sense esperar res a canvi, que és el fonament d'una relació veritablement humana.
Tan de bo que les experiències viscudes durant la pandèmia, il·luminades per la Paraula de Déu, ajudin a plantejar-se com hauria de ser la vida humana d’ara endavant i no tornar enrere, a la “normalitat” de sempre, sinó obrir-nos a nous camins, que ens permetin afrontar la crisi social i econòmica a la que ens ha abocat la crisi sanitària.
La “normalitat” de sempre ha estat el resultat del voler guardar la vida per nosaltres mateixos, de forma egoista: una societat materialista, consumista, desigual, injusta, corrupta, violenta, que destrueix i contamina la natura a costa de la vida dels pobles indígenes que la preserven, que pensa que és normal la discriminació racial, el comerç i el tràfic de persones, la migració, l’explotació laboral dels infants, etc.
La “nova normalitat” hauria de fonamentar-se en ser més justos, en ser més igualitaris, en ser més humans, en ser més respectuosos amb la natura, en ser més sensibles als més desvalguts i marginats de tota casta, conseqüència de posar la vida al servei dels altres, de Jesús i del seu Regne. Que ens hi ajudi l´Esperit del Senyor, que sempre obri nous camins i horitzons. Amén.
divendres, 26 de juny del 2020
diumenge, 21 de juny del 2020
DOS MOTS D'HOMILIA. "No tingueu por." (Mt 10, 26-33)
La por fa que
disminueixi l'eficàcia de moltes vides: ho paralitza tot, trenca el camí del
creixement personal, amarga l'existència i esborra el somriure. Por davant les
dificultats i davant les limitacions personals. Por de no estar a l'altura i de
no ser capaç d'assumir una responsabilitat seriosa. Por dels altres: dels
judicis adversos, del menyspreu d'algú, de les crítiques. La por fa covardia,
baixa l'autoestima i produeix ineficàcia.
Vivim temps de
por, temps d'inseguretat. No sols per la pandèmia que sofrim i que no sabem ni
com, ni quan acabarà, sinó també per les conseqüències negatives, socials,
laborals, familiars... En aquest context escoltam avui Jesús, fins a tres
vegades, que ens diu: No tingueu por! Recordau que el número 3 en la Bíblia
representa "la totalitat" o "sempre". És a dir, aquest text
es refereix a totes les pors que podem tenir com a deixebles. Són paraules de
Jesús que es repeteixen una i altra vegada en els evangelis.
Els creients no
som herois, només som això, creients, homes i dones de fe. El que és capaç de
portar-nos més enllà de les nostres pors, i fer fora tot el que ens bloqueja i
paralitza, no és que siguem fets d'una pasta especial, forta i resistible, sinó
la nostra fe.
És cert que la
vida és plena d'experiències negatives i que la fe no ofereix receptes màgiques
per a resoldre els problemes, però també és veritat que la fe en Déu, a moltes
persones, en molts moments difícils de la seva vida, els ha ajudat a saber
suportar aquestes situacions, aquestes pors, aquestes dificultats,
aquestes
incerteses..., perquè han escoltat aquest Déu i s'han fiat d'Ell quan ens
convida a "no tenir por", perquè aquesta fe en Déu no porta a
l'evasió o la passivitat sinó que ens transmet coratge per a prendre decisions
i assumir responsabilitats.
No tingueu por.
Allò que vos dic a l'orella, proclamau-ho des dels terrats, des de la TV, en la
premsa i en la ràdio, on sigui. Proclameu el respecte a la vida, a l'honor de
la persona, a l'amor humà als que tendeixen a aprofitar-se de les persones com
a objectes d'un sol ús. Respectau la paraula, no retorneu mal per mal ni
respongueu amb violència a la violència, posau-vos de part de l'oprimit, del
marginat, dels sense sostre o dels sense veu. Aixecau la veu contra tota
injustícia.
Jesús, amb
bellíssimes i tendres imatges, ens parla de la fe-confiança. Ni tan sols un
ocellet, un gorrió, caurà en terra, sense que el Pare ho vulgui... Però, ara ve
la pregunta: Com cal entendre-ho? És Déu el que talla en sec el vol dels
ocells? És Déu el que talla el vol de la meva mare, del meu fill, de qualsevol
criatura? És Déu el que ho vol?
L'Evangeli diu
una altra cosa: Ni un ocellet caurà "sense el Pare", lluny de la seva
presència... Ningú mor lluny de les mans de Déu, ningú mor sense que Déu el
senti com a cosa seva. Això fins a tal punt és així, que el Crucificat no és
altre que el mateix Déu i en tots els crucificats és el mateix Crist qui també
és crucificat...i quan algú asfíxia amb el seu genoll al germà i no li permet
respirar, és el mateix Esperit de Déu qui no respira.
No tingueu
por!... "Vosaltres valeu més que els ocells"... vosaltres, tu
"vals"... més que les flors, més que els camps, més que les masses
d'ocells... Ho havies sentit alguna vegada? "Jo valc" ..."
"Tu vals". Per tant, fora la inseguretat, la necessitat, que a
vegades sent, d'haver de demostrar-ho tot.
I continua
l'evangeli, com una carícia, parlant-nos
de Déu, un Déu que fa per mi el que ningú mai ha fet, ni farà mai: Coneix i
compta fins a cada cabell del meu cap... Un Déu que em té en compte tros a
tros, cèl·lula a cèl·lula, fibra a fibra. Per Ell res de la meva vida és insignificant. Per al
qui estima tot és important, fins i tot l'aparentment trivial... per al qui
estima qualsevol detall es converteix en llenguatge, en emoció.
Finalment, Jesús
ens demana que donem la cara per Ell. Tot seguidor de Jesús ha de donar la cara
per Ell i difondre el seu missatge. Quan és que donam la cara per Jesús? Donam
la cara per Jesús quan ens ocupam de l’altre, quan defensam i protegim als que
Déu estima, als seus fills i filles, germans i germanes nostres. Així Jesús
també la donarà per nosaltres quan ens jutgi: tenia fam, tenia set, estava nu,
a la presó, malalt en el llit o dormint al carrer.
I tu....
dissabte, 20 de juny del 2020
SOLEMNITAT DEL SAGRAT COR DE JESÚS. FI DEL CURS PASTORAL 2019-2020
La parròquia de l'Encarnació va celebrar aquest divendres, 19 de juny, la Solemnitat del Sagrat Cor de Jesús, i la fi del curs pastoral 2019-2020.A les sis de l'horabaixa s'exposà el Santíssim en una senzilla custòdia de la parròquia, sobre l'altar bellament adornat per les voluntàries que s'encarreguen de l'ornamentació del temple.
Durant l'hora següent s'alternaren textos bíblics, pregàries de petició i 'd'acció de gràcies i càntics, que va concloure amb la benedicció amb el Santíssim.
A continuació la solemne eucaristia, vivament participada per la comunitat de Germanes Missioneres dels Sagrats Cors del Col·legi Jesús Maria i per nombrosos feligresos i feligreses, va ser concelebrada pels dos capellans de la parròquia.
Per finalitzar, es varen repartir unes reproduccions en miniatura de la creu pectoral del papa Francesc, on hi destaca la imatge del bon pastor portant una ovella sobre les espatlles.
Unes pastes i un tassonet de moscatell, servits als assistents per voluntàries de la parròquia, posaren una altra nota alegre i simpàtica a la festa d'aquest horabaixa.
divendres, 19 de juny del 2020
dimecres, 17 de juny del 2020
SOLEMNITAT DEL SAGRAT COR DE JESÚS
 |
| 19 de Juny - Festa del Sagrat Cor de Jesús i fi del curs pastoral 2019-2020 Una hora de pregària davant el Santíssim i celebració de l'Eucaristia. |
dissabte, 13 de juny del 2020
DOS MOTS D'HOMILIA. "Aquest és el pa baixat del cel." (Jn 6, 51-58)
En la festa del Corpus d'enguany, cal no oblidar-nos de la situació que tots hem viscut, d'aquesta pandèmia que ens ha confinat, que ha canviat el ritme de la nostra existència, de la gent que ha patit les seves conseqüències en la seva salut, que en comptes de vida, hem tingut moltes morts, com tampoc de la incidència en la vida social i econòmica de tantes persones, de tantes famílies.
Enguany, la pandèmia del coronavirus farà que en moltes ciutats i pobles no hi hagi la solemne processó pels carrers i l'ambient alegre i festiu que la caracteritza. No obstant això, les lectures d'enguany semblen adaptar-se a la coronavirus i intenten ensenyar-nos el valor de l'eucaristia i la seva repercussió en la nostra vida.
L'evangeli d'avui és part del llarg discurs de Jesús a la sinagoga de Cafarnaüm, sobre el Pa de Vida. Jesús s'ofereix com a Pa de Vida eterna, a diferència del mannà, un aliment de pura supervivència que no garantia la immortalitat: “No és com el que varen menjar els vostres pares. Ells varen morir”. En canvi, l'aliment que Jesús dona, el seu cos i la seva sang, garanteix la vida eterna: “Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna.” La té qui s'alimenta del “pa baixat del cel”, viu la mateixa vida de Déu ja a la terra. En Jesús se'ns ofereix una vida definitiva que comença aquí i traspassa les fronteres de la mort.
Els jueus s'escandalitzaren en sentir això de menjar la seva carn i beure la seva sang. Segons Jesús, els deixebles no sols han de creure en ell, sinó que han d'alimentar-se de la seva mateixa persona. Si els deixebles no s'alimenten d'ell, podran fer i dir moltes coses, però no han d'oblidar les seves paraules: “No podeu tenir vida en vosaltres”.
Per a tenir vida en nosaltres necessitam alimentar-nos de Jesús, nodrir-nos del seu alè vital, interioritzar les seves actituds i els seus criteris de vida. Aquest és el secret i la força de l'eucaristia. Només ho coneixen aquells que combreguen amb ell i s'alimenten de la seva passió pel Pare i del seu amor pels qui el Pare estima, els seus fills.
“Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell”. Una imatge que pot expressar-ho és la del infant en el ventre de la seva mare: habita en ella, i ella en ell. Aquesta intimitat absoluta i misteriosa és la que es produeix en l'eucaristia. Jo em sent unit a Jesús com si només fóssim Ell i jo... I al mateix temps em sent profundament unit a tots els que mengen un mateix pa i formam una sola realitat en Jesús. Per això la celebració de l'Eucaristia, la vida cristiana, és una experiència de comunitat, de família, de compartir. En l'eucaristia tots mengen del mateix pa i beuen de la mateixa copa. No rep cadascun el seu pa, sinó que tots mengem d'un únic pa que Jesús parteix per a nosaltres.
Sant Pau ens ho ha recordat en la seva carta als corintis: “El calze de la benedicció que nosaltres beneïm, ¿no és, per ventura, comunió amb la sang de Crist? El pa que nosaltres partim, ¿no és, per ventura, comunió amb el cos de Crist? El pa és un. Per això tots nosaltres, encara que siguem molts, formam un sol cos, ja que tots participam d'un mateix pa.”
Celebrar l'eucaristia ens empeny a compartir el pa que realment ens costa compartir: els nostres diners, el nostre benestar, la nostra activitat, el nostre temps, les nostres persones... Combregar no és només rebre un sagrament, és estar compromès amb una crida i amb un seguiment. Per això, ningú que rebi el Cos de Crist pot quedar-se impassible, insensible i indiferent davant les ferides del món. Davant les fams que assolen la societat i la nostra geografia quotidiana. La fam de justícia, de sentit, de cura sostenible, de consol davant les barbàries humanes...
Aquests mesos de crisi social i sanitària han suposat per a l'Església un veritable esforç d'adaptació per a poder continuar complint amb la seva labor evangelitzadora. Pot ser que les portes dels temples s'hagin tancat, però no així les portes de l'Església. Per això el lema de Càritas durant aquests dies ha estat: Càritas no tanca! A través de moltes iniciatives particulars i comunitàries s'ha continuat acompanyant, ajudant i donant suport a la vida de moltes persones. Càritas ha estat una llum que s'ha mantingut encesa, aportant recursos, mitjans i solucions a tota classe de persones necessitades.
Continuem secundant i sostenint Càritas perquè continuï fent-se realitat el compromís evangèlic de la caritat. La col·lecta d'aquest dia del Corpus anirà destinada íntegrament a col·laborar amb Càritas Diocesana de Mallorca, perquè es pugui continuar l’atenció i ajuda a les persones que viuen la situació de dificultat econòmica i social provocada directament per la crisi de la COVID-19. A totes i a tots, gràcies per la vostra generositat.
divendres, 12 de juny del 2020
AQUEST CAP DE SETMANA, COL·LECTA A FAVOR DE CÀRITAS
Aquest cap de setmana, en què celebram la Solemnitat del Corpus, no trobareu a la parròquia sobres per la col·lecta a favor de Càritas, per les recomanacions rebudes arrel del COVID-19. Això no obstant, podran dipositar-se les aportacions que vulgueu en els diferents caixonets que hi ha repartits al interior del temple.
A més a més, per tal de posar a l’abast les diferents vies per col·laborar, vos facilitam els números de compte de la CÀRITAS MALLORCA:
CAIXA BANK – ES04 2100 0011 8902 0098 3959
CAIXA COLONYA- ES46 2056 0004 4610 0167 7119
BANCA MARCH- ES97 0061 0029 1912 0102 0116
Bizum: donatius amb el codi 38191
Descarrega’t la Memòria de Càritas 2019. Cada Gest Compta
SETMANA DE LA CARITAT: EL PODER DE CADA PERSONA. CADA GEST COMPTA
Amb el lema "El poder de cada persona. Cada gest compte", la convocatòria d'enguany té un sentit diferent i especial, marcat inevitablement pels profunds efectes socials, sanitaris i econòmics del coronavirus. Aquesta pandèmia mundial està suposant un autèntic repte organitzatiu per a la Confederació Càritas dins i fora d'Espanya, que s'ha bolcat a prestar acompanyament d'emergència a centenars de persones en greu situació de precarietat.
Gestos de solidaritat que brollen davant tanta fragilitat
La Covid-19 ens ha obligat, com s'explica en els materials editats per Càritas amb motiu del Dia de Caritat "a disposar de les nostres vides d'una forma inimaginable fa tan sols uns mesos" i "els hàbits quotidians, la manera de relacionar-nos i la gestió de les nostres emocions ens han desbordat". A més, "la malaltia, la mort dels nostres sers estimats i l'aïllament han deixat passo a la inseguretat econòmica i laboral, a la falta de recursos bàsics, a la pèrdua d'ocupació o als ERTES". A conseqüència de tots això "emergeix una societat molt més fràgil i vulnerable amb un full de ruta més ple d'incerteses que de certeses".
Malgrat aquestes incerteses, enmig d'aquesta fragilitat s'estan veient "brollar milers de gestos solidaris plens de caritat, d'aquest amor gratuït que neix del cor de manera lliure i desinteressada, sense esperar res a canvi". L'experiència vital d'aquests mesos "ens ha fet reaccionar davant el sofriment i el dolor compartit, ens ha empès a rescatar el nostre sentit d'identitat i pertinença i ens ha posicionat en el comunitari, a prioritzar el bé comú que ens identifica com a éssers vius: la protecció i defensa de la vida".
Ser activistes
La proposta que es llança és a fer-se "activista del Regne". Una forma d'activisme entès com la disponibilitat a "participar activament en una causa, a pensar en els altres més enllà del propi, a fer del bé comú una causa pròpia".
La Setmana de la Caritat és un espai per a l'acció, per a sortir a la trobada i donar testimoniatge. I encara que en aquesta ocasió, no serà possible realitzar gestos en els quals participin moltes persones reunides, sí que podem fer-nos "activistes de la caritat", és a dir, persones "que prenem partit i ens comprometem a realitzar gestos senzills que reflecteixin l'amor per la vida i el nostre compromís amb les persones que estan vivint situacions de fragilitat".
Què pots fer?
Càritas llança una sèrie de gestos senzills, personals, que ajudin a celebrar en aquesta clau "activista" aquesta Setmana de la Caritat:
1.Cerca en el teu interior: fes silenci, respira profund, ora, medita i connecta't amb el món, la nostra casa comuna.
2. Cuida el planeta: ets part del canvi. Redueix el teu consum, no abusis dels recursos i cuida tot el que t'envolta.
3. Comparteix el teu viatge, el camí quotidià de la teva vida amb els altres. Conversa, somriu, ajuda, agraeix i beneeix a les persones que es creuen en la teva vida.
4. Conrea la compassió. Contempla el que estan vivint altres persones en altres països i prop de tu: guerres, fam, violència, pobresa, dolor, la deterioració de la terra… acull-lo en el teu cor.
5. Relaciona't. Segur que pots fer alguna cosa pels altres sense esperar res a canvi. I si tens possibilitat de comprometre't en algun voluntariat, és el moment de fer el pas.
6. Participa, hi ha molt per fer. Fes-te activista de la caritat, involucra't, sembra gestos concrets d'esperança, justícia i fraternitat.
7. Revisa el teu estil de vida. Tria una vida més sòbria i senzilla. Entre tots podem fer que la vida en comú sigui més sostenible, solidària, saludable i espiritual, en harmonia amb el Creador i totes les seves criatures.
8. Suma't amb un gest a aquest corrent d'esperança. Del 8 al 14 juny, penja la teva foto amb aquest missatge en el perfil del teu Càritas en xarxes socials i també en el teu perfil personal en. Junts sumam més.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)