PARRÒQUIES NOVES: L'ENCARNACIÓ

Entre l'any 1998 i el 2000, el "Full Dominical" de l'Església de Mallorca publicava unes seccions dedicades a "Parròquies noves" i "Parròquies antigues". En el número 39 del diumenge 27 de setembre, hi compareix la nostra parròquia de l'Encarnació.

PADRE NUESTRO DE LA TIERRA DE BROTES DE OLIVO

Parenostre impressionant i tendre, que ens acosta al Pare i ens arriba al cor, perquè és VIDA i AMOR, en les veus i mirades dels nins.…

A LA MARE DE DÉU DE L'ENCARNACIÓ

La Mare de Déu de L'Encarnació, obra escultòrica de

 Longino Martínez Jiménez, artista autodidacta.

Santa Maria, dona de fe,
feis que al nostra fe sigui sòlida, coherent amb la nostra vida i compromesa en la transformació del món.
Santa Maria, dona d'esperança, 
feis que les petites esperances de la societat de consum no ofeguin  en nosaltres la gran esperança cristiana que es fonamenta en la fidelitat de Déu i en la resurrecció de Jesucrist.
Santa Maria, exemple d'alegria,
feis que comprenguem que l'autèntica alegria cristiana no es compra ni es ven, sinó que neix de la profunditat del cor humà, capaç d'estimar Déu i als germans.
Santa Maria, verge de pau, 
feis que sapiguem ser cada dia constructors de la pau autèntica, que es fonamenta en la justícia, la veritat, la llibertat i la fraternitat.
Santa Maria, dona forta i feel, 
feis que, seguint el vostre exemple, mantinguem en els moments més difícils de la nostra vida la fidelitat cristiana.

IMATGES D'AHIR DE L'ENCARNACIÓ (I)

L'Encarnació a la sala Olímpia, amb la façana il·luminada 

Perspectiva de les dues façanes (carrers Escultor Galmés i Joan Munar)

Terrassa lateral dreta de l'antiga Olímpia

Escenari petit per a l'orquestra i el hall als fons

Vista parcial de la sala de ball  de l'Olímpia amb el carro dels picapedrers

 i el capell de capellà de Mn. Antoni Roig

Celebració de la festa de L'Encarnació 25 de març 1963

Celebració de la festa de L'Encarnació 25 de març 1963

ALELUYA DE LA TIERRA BROTES DE OLIVO

FESTES DE SANTA CATALINA THOMAS 2019

Com cada any, la parròquia germana de Santa Catalina Thomàs ens ha enviat el programa de les festes en honor de "la santa més mallorquina i la mallorquina més santa."

DIVENDRES 19 de JULIOL

17h        Inscripcions torneigs de Truc i de Futbolet: Llar de Majors.
20'30h   EXPOSICIÓ: ART RELIGIÓS. “JESUCRIST” Làmines de Fra Angèlic.
             Lloc: Temple Parroquial.

DILLUNS 22 de JULIOL

17 a 21h Torneigs de Futbolet i de Truc
20’30h   CONCERT de la BANDA de MÚSICA L'ALMUDAINA.
             Lloc: Plaça Santa Pagesa.

DIMARTS 23 de JULIOL

17 a 21h Torneigs de Futbolet i de Truc.
19’00h    ANIMACIÓ INFANTIL a càrrec de Joves de Càritas parroquial.
              Lloc: Plaça Santa Pagesa.

DIMECRES 24 de JULIOL

17 a 21h Torneigs de Futbolet i de Truc.
18’00h    HOMENATGE als MAJORS de la BARRIADA. 
              Lloc: Llar de Majors, (Tickets fins el dia 20 de juliol).
19’00h    TALLERS INFANTILS a càrrec dels Monitors de “Moguda amb Jesús”.
              Lloc: Plaça Santa Pagesa.

DIJOUS 25 de JULIOL

17 a 21h Torneigs de Futbolet i de Truc.
19’00h    JOCS INFANTILS a càrrec de l'Agrup. Escolta Reina Constança.
              Lloc: Plaça de Santa Pagesa.

DIVENDRES 26 de JULIOL

17 a 21h Torneigs de Futbolet i de Truc.
21’30h    BALLADA POPULAR amb L'Agrup. SA SÍNIA de Consell.
              Lloc: Plaça Santa Pagesa.

DISSABTE 27 de JULIOL

18´30h MOSTRA de coques dolces i salades, rebosteria, etc. 

            A FAVOR de “NITEM” (NINS DEL TERCER MÓN).

            Entregar: de 18´30h a 19’30h a la Llar de Majors.

DIUMENGE 28 de JULIOL: SOLEMNITAT de SANTA CATALINA THOMÀS

13’00h Repicada de campanes i amollada de coets.
18’30h Passacarrers dels XEREMIERS. Plaça Santa Pagesa / Blanquerna.
19’30h MISSA SOLEMNE de Santa Catalina Thomàs.
           Predicarà Mn. Carles Seguí, rector de la Unitat Pastoral de la Mare de Déu.
20´30h REFRESC POPULAR i entrega de Trofeus.

MN. JOSEP NOGUERA I ARROM (1938-2016)

Mn. Josep Noguera havia nascut a Inca dia vint de juny de 1938. De petit la família s'establí a Palma, regentant un petit comerç que donava per anar superant les dificultats d'aquells anys durs de la postguerra. Volent ser capellà, inicià els estudis eclesiàstics al Seminari per passar a estudiar Humanitats quan solemnement s'inaugurà el Seminari Nou (1953).

Començats els estudis de Teologia, passà a completar-los a la Universitat Pontifícia de Salamanca, on rebé l'ordenació sacerdotal dia 14.04.1963. Retornat a Mallorca, aquell mateix any començà a exercir el ministeri en la parròquia de Muro (1963-1966), fins que l'any 1966 passà com a Vicari a la parròquia del Terreno. L'any 197-- fou nomenat Rectos de la parròquia turística de Santa  Brígida (Cala Major). Són anys de descoberta dl món del turisme, de l'explotació que patien els treballadors de l'hoteleria, de les associacions veïnals, que aspiraven a poder prendre decisions en la vida pública en els darrers anys dels franquisme.

L'any 1982 fou nomenat Rector de la parròquia de l'Encarnació. Allà va trobar grups de gent que cercava un nou model d'Església, una parròquia oberta i participativa, seguint els grans documents del Vaticà II. Drets Humans, Justícia i Pau, Amnistia Internacional són moviments que arrelen fortament en la parròquia, desplegant una gran xarxa a tot arreu. Mn. Josep n'exercí de President durant 18 anys.

Era conscient que massa vegades els cristians condemnam les injustícies, però no les combatem, a posta el podien trobar al front d'accions que, a vegades, no eren massa ben compreses, com quan l'any 1994, amb un grup, caminà de Barcelona a Brusel·les, clamant per la pau als Gran Llacs (Àfrica), o anant a El Salvador per fer costat al poble salvadorenc, desprès de l'assassinat dels Jesuïtes a la UCA, o les estades als campament de Tindouf, amb els sahrauís, en unes condicions infernals i poc humanes, però aixecant ponts de solidaritat, o acollint tretze refugiats d la guerra de Bòsnia i acompanyant-los cada setmana a cases de radioaficionats perquè poguessin parlar amb els familiars.

A totes aquestes activitats que feia des de la parròquia hi va haver d'afegir la tasca de Delegat d'Acció Social, que dia 14.05.1999 el Sr. Bisbe li encarregà. Sense deixar la parròquia va haver de fer front també a altres feines que li anaven arribant, com a Vicepresident del Patronat de la Fundació Canònica Joana Barceló; Vocal del Patronat de la Fundació Deixalles; Vocal del Patronat de la Fundació Social La Sapiència. Sortosament la feina no el regirava i sabia programar i manar feines, a posta hi havia alegria i ganes d'anar endavant en les tasques que li havien encomanat. Dia 24.06.2005 li fou renovat el càrrec de Delegat d'Acció Social i dia primer de setembre del 2006 en cessava.

Durant deu anys (1983-1993) fou l'Arxipreste del llavors anomenat Arxiprestat de Santa Catalina Thomàs. La mala salut del bon amic capellà i Rector d'Alaró, Mn. Sebastià Jaume (+26.02.2012) va fer que Mn. Noguera, els caps de setmana, anàs a ajudar-lo, acceptant el càrrec de Vicari de la parròquia i l'any 2005 esdevenia Rector d'Alaró i d'Orient, fins que l'any 2013 li arribà la jubilació canònica, passant a viure a Palma i tenint temps per donar una mà a la pastoral penitenciària, ensenyant anglès als interns del mòdul cinquè de la presó de Palma. L'any 2014 li fou detectat un càncer que, malgrat la lluita que emprengué, el portà a la mort dia 30.03.2016.

Mn. Pere Fiol i Tornila

Cronista Diocesà

(Del BOBM, març 2016)

L'edifici de l'Encarnació

La parròquia de l'Encarnació es creà com a conseqüència del ràpid creixement de Palma a la dècada dels seixanta. Per finançar-ne la construcció es projecta amb un  edifici d'habitatges, operació que posteriorment es repetirà en altres parròquies de nova planta.

L'edifici , per tant, s'estructura en dues parts diferenciades, la planta baixa, lliure d'edificació formant el pòrtic d'accés a l'església, i els pisos superiors, un volum pur elevat sobre els pilars del pòrtic d'accés a l'església, i els pisos superiors, un volum pur elevat sobre els pilars del, pòrtic, de façanes blanques ordenades exclusivament pel ritme d'obertures marcat per les persianes. Al fons del pòrtic hi ha l'entrada a l'església. L'interior és un espai gairebé quadrat de parets blanques,  il·luminat zenitalment, en que el terra té un suau pendent que condueix - de forma imperceptible- fins a l'altar.

Tant en el tot com en cada una de les parts, el projecte incorpora els valors simbòlics de l'espai: pilars metàl·lics de secció en creu disposats formant també una creu en planta; capella del baptisteri entesa com un pany on la clau - el pilar central- obri le sagrari; creu de formigó del pòrtic convertida en l'únic element que indica l'existència de l'església...

Tot junt, construït amb materials -formigó, rajola ceràmica...- que anuncien la poètica de reutilització d'elements en l'arquitectura contemporània que poc desprès el mateix A. Alomar, a l'església en Es Llombards, en realitzarà l'exemple més convincent construí a Mallorca

(Del llibre editat pel Col·legi d'Arquitectes, "Palma guia d'arquitectura")