La parròquia de l'Encarnació es creà com a conseqüència del ràpid creixement de Palma a la dècada dels seixanta. Per finançar-ne la construcció es projecta amb un edifici d'habitatges, operació que posteriorment es repetirà en altres parròquies de nova planta.
L'edifici , per tant, s'estructura en dues parts diferenciades, la planta baixa, lliure d'edificació formant el pòrtic d'accés a l'església, i els pisos superiors, un volum pur elevat sobre els pilars del pòrtic d'accés a l'església, i els pisos superiors, un volum pur elevat sobre els pilars del, pòrtic, de façanes blanques ordenades exclusivament pel ritme d'obertures marcat per les persianes. Al fons del pòrtic hi ha l'entrada a l'església. L'interior és un espai gairebé quadrat de parets blanques, il·luminat zenitalment, en que el terra té un suau pendent que condueix - de forma imperceptible- fins a l'altar.
Tant en el tot com en cada una de les parts, el projecte incorpora els valors simbòlics de l'espai: pilars metàl·lics de secció en creu disposats formant també una creu en planta; capella del baptisteri entesa com un pany on la clau - el pilar central- obri le sagrari; creu de formigó del pòrtic convertida en l'únic element que indica l'existència de l'església...
Tot junt, construït amb materials -formigó, rajola ceràmica...- que anuncien la poètica de reutilització d'elements en l'arquitectura contemporània que poc desprès el mateix A. Alomar, a l'església en Es Llombards, en realitzarà l'exemple més convincent construí a Mallorca
(Del llibre editat pel Col·legi d'Arquitectes, "Palma guia d'arquitectura")
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.