DOS MOTS D'HOMILIA. "Aquest és el pa baixat del cel." (Jn 6, 51-58)

En la festa del Corpus d'enguany, cal no oblidar-nos de la situació que tots hem viscut, d'aquesta pandèmia que ens ha confinat, que ha canviat el ritme de la nostra existència, de la gent que ha patit les seves conseqüències en la seva salut, que en comptes de vida, hem tingut moltes morts, com tampoc de la incidència en la vida social i econòmica de tantes persones, de tantes famílies.

Enguany, la pandèmia del coronavirus farà que en moltes ciutats i pobles no hi hagi la solemne processó pels carrers i l'ambient alegre i festiu que la caracteritza. No obstant això, les lectures d'enguany semblen adaptar-se a la coronavirus i intenten ensenyar-nos el valor de l'eucaristia i la seva repercussió en la nostra vida.

L'evangeli d'avui és part del llarg discurs de Jesús a la sinagoga de Cafarnaüm, sobre el Pa de Vida. Jesús s'ofereix com a Pa de Vida eterna, a diferència del mannà, un aliment de pura supervivència que no garantia la immortalitat: “No és com el que varen menjar els vostres pares. Ells varen morir”. En canvi, l'aliment que Jesús dona, el seu cos i la seva sang, garanteix la vida eterna: “Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna.” La té qui s'alimenta del “pa baixat del cel”, viu la mateixa vida de Déu ja a la terra. En Jesús se'ns ofereix una vida definitiva que comença aquí i traspassa les fronteres de la mort.

Els jueus s'escandalitzaren en sentir això de menjar la seva carn i beure la seva sang. Segons Jesús, els deixebles no sols han de creure en ell, sinó que han d'alimentar-se de la seva mateixa persona. Si els deixebles no s'alimenten d'ell, podran fer i dir moltes coses, però no han d'oblidar les seves paraules: “No podeu tenir vida en vosaltres”.

Per a tenir vida en nosaltres necessitam alimentar-nos de Jesús, nodrir-nos del seu alè vital, interioritzar les seves actituds i els seus criteris de vida. Aquest és el secret i la força de l'eucaristia. Només ho coneixen aquells que combreguen amb ell i s'alimenten de la seva passió pel Pare i del seu amor pels qui el Pare estima, els seus fills.

“Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell”. Una imatge que pot expressar-ho és la del infant en el ventre de la seva mare: habita en ella, i ella en ell. Aquesta intimitat absoluta i misteriosa és la que es produeix en l'eucaristia. Jo em sent unit a Jesús com si només fóssim Ell i jo... I al mateix temps em sent profundament unit a tots els que mengen un mateix pa i formam una sola realitat en Jesús. Per això la celebració de l'Eucaristia, la vida cristiana, és una experiència de comunitat, de família, de compartir. En l'eucaristia tots mengen del mateix pa i beuen de la mateixa copa. No rep cadascun el seu pa, sinó que tots mengem d'un únic pa que Jesús parteix per a nosaltres.

Sant Pau ens ho ha recordat en la seva carta als corintis: “El calze de la benedicció que nosaltres beneïm, ¿no és, per ventura, comunió amb la sang de Crist? El pa que nosaltres partim, ¿no és, per ventura, comunió amb el cos de Crist? El pa és un. Per això tots nosaltres, encara que siguem molts, formam un sol cos, ja que tots participam d'un mateix pa.”

Celebrar l'eucaristia ens empeny a compartir el pa que realment ens costa compartir: els nostres diners, el nostre benestar, la nostra activitat, el nostre temps, les nostres persones... Combregar no és només rebre un sagrament, és estar compromès amb una crida i amb un seguiment. Per això, ningú que rebi el Cos de Crist pot quedar-se impassible, insensible i indiferent davant les ferides del món. Davant les fams que assolen la societat i la nostra geografia quotidiana. La fam de justícia, de sentit, de cura sostenible, de consol davant les barbàries humanes...

Aquests mesos de crisi social i sanitària han suposat per a l'Església un veritable esforç d'adaptació per a poder continuar complint amb la seva labor evangelitzadora. Pot ser que les portes dels temples s'hagin tancat, però no així les portes de l'Església. Per això el lema de Càritas durant aquests dies ha estat: Càritas no tanca! A través de moltes iniciatives particulars i comunitàries s'ha continuat acompanyant, ajudant i donant suport a la vida de moltes persones. Càritas ha estat una llum que s'ha mantingut encesa, aportant recursos, mitjans i solucions a tota classe de persones necessitades.

Continuem secundant i sostenint Càritas perquè continuï fent-se realitat el compromís evangèlic de la caritat. La col·lecta d'aquest dia del Corpus anirà destinada íntegrament a col·laborar amb Càritas Diocesana de Mallorca, perquè es pugui continuar l’atenció i ajuda a les persones que viuen la situació de dificultat econòmica i social provocada directament per la crisi de la COVID-19. A totes i a tots, gràcies per la vostra generositat.