La majoria de nosaltres aprenguérem les
veritats de la fe en els antics catecismes, entre elles la del Misteri de la
Santíssima Trinitat. Tot el que era difícil d'entendre duia l'etiqueta de
Misteri, que vol dir una cosa que no es pot explicar, comprendre o descobrir.
Més tard, quan la nostra fe s'ha tornat més adulta, hem descobert que no són
veritats per a comprendre sinó per a viure.
Les lectures d'avui, breus i fàcils
d'entendre, se centren en l'amor de Déu. Déu és un Misteri d'Amor. En la
primera lectura de l'Èxode, Déu es manifesta a Moisès com "Déu
compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l’amor." En la
segona lectura, Sant Pau saluda als corintis desitjant-los l'Amor de Déu, unit
a la Gràcia de Jesucrist i el Do de l'Esperit Sant.
Per a endinsar-nos en aquest Misteri
d'Amor que sosté el món, el camí millor és Jesús mateix. Apropant-nos al Fill,
podem veure, palpar i intuir com és el Pare amb tots els seus fills. Veient-lo
actuar, podem captar com és l'Esperit que anima a Déu.
En l'Evangeli d'avui, hem escoltat:
"Déu envià al seu Fill al món no perquè el condemnàs, sinó per salvar el
món gràcies a ell". Durant molt de temps s'ha continuat presentant a Déu
sobretot com a jutge. Una presentació que ha calat profundament en molts
creients. Un Déu la funció del qual, gairebé única, és jutjar el mode d'actuar
humà. L'Antic Testament està ple d'aquesta imatge de Déu "massa
humana": capritxós, arbitrari, acusador implacable, jutge disposat sempre a
imposar duríssims càstigs als qui desobeeixen les seves lleis.
El Déu que s'ha manifestat en Jesús no
jutja, no amenaça, no condemna, no castiga. Un Déu que només és Pare, que només
vol i cerca el bé i la felicitat de cadascun dels seus fills i filles; un Déu
que desitja una vida més digna, amable i feliç per a tots, que només és vida,
que només és amor, que només és salvació.
Passa que Déu és un
Pare que no imposa la salvació que ens envia per mitjà de Jesús: no la imposa,
només l'ofereix. Perquè la seva salvació és conseqüència del seu amor. I l'amor
respecta sempre la llibertat de la persona humana; no sols la respecta: la
desitja, la cerca, la potència. I en l'ús d'aquesta llibertat, l'home pot
acceptar o rebutjar la salvació que el Pare li ofereix.
Amor, és la primera qualitat de Déu que
els cristians hem de tenir en compte quan vulguem parlar del nostre Déu. Déu és
només amor i tot amor. Un amor infinit, sense mesura. Un amor que només cerca
que els seus fills i filles se li semblin practicant l'amor fratern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.