DOS MOTS D'HOMILIA. "No tingueu por." (Mt 10, 26-33)

La por és la primera experiència humana, des del plor i crit del infant quan neix fins la nostra mort.

La por fa que disminueixi l'eficàcia de moltes vides: ho paralitza tot, trenca el camí del creixement personal, amarga l'existència i esborra el somriure. Por davant les dificultats i davant les limitacions personals. Por de no estar a l'altura i de no ser capaç d'assumir una responsabilitat seriosa. Por dels altres: dels judicis adversos, del menyspreu d'algú, de les crítiques. La por fa covardia, baixa l'autoestima i produeix ineficàcia.

Vivim temps de por, temps d'inseguretat. No sols per la pandèmia que sofrim i que no sabem ni com, ni quan acabarà, sinó també per les conseqüències negatives, socials, laborals, familiars... En aquest context escoltam avui Jesús, fins a tres vegades, que ens diu: No tingueu por! Recordau que el número 3 en la Bíblia representa "la totalitat" o "sempre". És a dir, aquest text es refereix a totes les pors que podem tenir com a deixebles. Són paraules de Jesús que es repeteixen una i altra vegada en els evangelis.

Els creients no som herois, només som això, creients, homes i dones de fe. El que és capaç de portar-nos més enllà de les nostres pors, i fer fora tot el que ens bloqueja i paralitza, no és que siguem fets d'una pasta especial, forta i resistible, sinó la nostra fe.

És cert que la vida és plena d'experiències negatives i que la fe no ofereix receptes màgiques per a resoldre els problemes, però també és veritat que la fe en Déu, a moltes persones, en molts moments difícils de la seva vida, els ha ajudat a saber suportar aquestes situacions, aquestes pors, aquestes dificultats,

aquestes incerteses..., perquè han escoltat aquest Déu i s'han fiat d'Ell quan ens convida a "no tenir por", perquè aquesta fe en Déu no porta a l'evasió o la passivitat sinó que ens transmet coratge per a prendre decisions i assumir responsabilitats.

No tingueu por. Allò que vos dic a l'orella, proclamau-ho des dels terrats, des de la TV, en la premsa i en la ràdio, on sigui. Proclameu el respecte a la vida, a l'honor de la persona, a l'amor humà als que tendeixen a aprofitar-se de les persones com a objectes d'un sol ús. Respectau la paraula, no retorneu mal per mal ni respongueu amb violència a la violència, posau-vos de part de l'oprimit, del marginat, dels sense sostre o dels sense veu. Aixecau la veu contra tota injustícia.

Jesús, amb bellíssimes i tendres imatges, ens parla de la fe-confiança. Ni tan sols un ocellet, un gorrió, caurà en terra, sense que el Pare ho vulgui... Però, ara ve la pregunta: Com cal entendre-ho? És Déu el que talla en sec el vol dels ocells? És Déu el que talla el vol de la meva mare, del meu fill, de qualsevol criatura? És Déu el que ho vol?

L'Evangeli diu una altra cosa: Ni un ocellet caurà "sense el Pare", lluny de la seva presència... Ningú mor lluny de les mans de Déu, ningú mor sense que Déu el senti com a cosa seva. Això fins a tal punt és així, que el Crucificat no és altre que el mateix Déu i en tots els crucificats és el mateix Crist qui també és crucificat...i quan algú asfíxia amb el seu genoll al germà i no li permet respirar, és el mateix Esperit de Déu qui no respira.

No tingueu por!... "Vosaltres valeu més que els ocells"... vosaltres, tu "vals"... més que les flors, més que els camps, més que les masses d'ocells... Ho havies sentit alguna vegada? "Jo valc" ..." "Tu vals". Per tant, fora la inseguretat, la necessitat, que a vegades sent, d'haver de demostrar-ho tot.

I continua l'evangeli, com una carícia,  parlant-nos de Déu, un Déu que fa per mi el que ningú mai ha fet, ni farà mai: Coneix i compta fins a cada cabell del meu cap... Un Déu que em té en compte tros a tros, cèl·lula a cèl·lula, fibra a fibra. Per Ell  res de la meva vida és insignificant. Per al qui estima tot és important, fins i tot l'aparentment trivial... per al qui estima qualsevol detall es converteix en llenguatge, en emoció.

Finalment, Jesús ens demana que donem la cara per Ell. Tot seguidor de Jesús ha de donar la cara per Ell i difondre el seu missatge. Quan és que donam la cara per Jesús? Donam la cara per Jesús quan ens ocupam de l’altre, quan defensam i protegim als que Déu estima, als seus fills i filles, germans i germanes nostres. Així Jesús també la donarà per nosaltres quan ens jutgi: tenia fam, tenia set, estava nu, a la presó, malalt en el llit o dormint al carrer.

I tu....