Dues són les coses importants de què ens parla l'evangeli d'aquest diumenge: d'amor i de presència. Ens parla de l'amor del Pare i del Fill i d'una presència que ens acompanya. Jesús en el seu comiat en el darrer sopar, ens prepara per a una altra classe de presència, la del seu Esperit, menys sensible, però no menys real.
Potser, ens ajudi l'experiència que estam vivint a causa de la pandèmia. Fins fa dos mesos, la gent es veia, es trobava, se saludava, s'abraçava normalment. Després les coses s'han complicat: setmanes sense vida normal i encara ara, en la desescalada del confinament, hem de continuar amb la distància social, sense besades ni abraçades, ni estretes de mà. Però possiblement, mai haurem dit i sentit tantes vegades: "T’estim". Per telèfon, per WhatsApp, per videoconferència o per email, ho repetim i volem que els nostres éssers estimats ho sàpiguen això, que els estimam. Que ens sentin pròxims, fins i tot des de la llunyania.
Des d'aquesta experiència, intentem llegir l'evangeli d'avui. Jesús, conscient que no estarà físicament amb nosaltres, ens parla d'amor. Del seu amor i del nostre, de l'amor del Pare a Ell i a nosaltres i de quedar-se entre nosaltres, de no deixar-nos orfes.
El primer és estimar Jesús: "Si m'estimau complireu els meus manaments." Lògic. Estimar a Jesús significa conèixer-lo, entrar en relació personal i viva amb ell, viure com Ell, fer cas al que ens ha deixat com el seu mandat: "Estimau-vos els uns als altres com jo us he estimat." El primer no són els manaments i preceptes, el primer no és ser perfectes... el primer, la condició única és estimar. Estimar-lo a Ell, conèixer-lo. Si l’estimam, Ell mateix farà possible aquesta altra forma de vida, la que es viu des de l'amor. I ho farà per aquesta nova forma de presència, la de l'Esperit en nosaltres. Aquesta presència que va habitar en Jesús habitarà també en els seus deixebles, en la comunitat, en nosaltres, i farà present a cadascun l'amor del Pare i del Fill.
L'excepció serà el món. Aquí el món al qual es refereix no és la gent, ni la societat, ni el planeta... sinó tot allò que s'oposa al projecte de Déu, tot el que destrueix la veritat i fomenta la injustícia, tots els poders opressors que estan en contra de l'home, que l'esclavitzen i deshumanitzen, ja siguin polítics, socials, econòmics o religiosos.
"No us deixaré orfes!". És la gran promesa de Jesús, el gran consol i la gran confiança. Som molts els que sabem de l'experiència d'orfandat. Sentir-nos orfes és, possiblement, un dels sentiments més profunds de l'ésser humà. En morir els pares, s'apodera del cor un profund sentiment de desemparament, encara que siguem adults i capaços de viure sols. Més si hem hagut d'afrontar aquesta pèrdua en els últims mesos, en solitud i en la distància.
Però no. "No us deixaré orfes!". La mateixa companyia que van tenir els qui van conèixer Jesús en terres de Palestina, la tenim nosaltres, perquè, a partir de Jesús i dels seus primers deixebles, l'Esperit s'ha anat comunicant als qui s'adherien, com hem recordat a la primera lectura. I l'Esperit de Jesús ha arribat a nosaltres, a partir del nostre baptisme, i es manté viu i present dia rere dia, encara que sovint no en siguem conscients.
A més, l'Esperit ens fa testimonis de Jesús. És el mestre interior que ens dirigeix al coneixement ple i actualitzat de Jesús i del seu ensenyament. Està al nostre costat especialment en situacions agitades que ens impedeixen veure-hi clar, com en aquest confinament que vivim per la covid 19. L'exemple de Jesús, que per la creu arriba a la llum, ens ajuda a comprendre el sentit de les coses.
I a aprendre una veritat sorprenent: conèixer que Jesús està en el Pare, nosaltres en Jesús i Jesús en nosaltres. Hi ha com tres cercles concèntrics: el del Pare engloba al Fill, nosaltres estem en el Fill i Ell en nosaltres. "Aquell dia sabreu que jo estic en el meu Pare, i vosaltres en mi, i jo en vosaltres."
Es tracta, en definitiva, de conèixer i reconèixer agraïts la seva presència en nosaltres, anunciar-la, testimoniar-la i estendre-la en el nostre entorn com a amor, vida i esperança. Tot el contrari a la tendència de veure Déu molt llunyà, en el cel inassequible, immens, infinit. Sant Agustí va passar anys i anys cercant Déu fora d'ell: En la naturalesa, en la ciència, en la filosofia, en moviments religiosos. I no el trobava. Fins que un dia es va adonar del perquè: Tu estaves dins i jo fora.
Que l'evangeli d'aquest diumenge ens ajudi a assaborir aquesta inabastable experiència i puguem sentir-nos plenament gojosos fiats en la paraula de Jesús, fins i tot en aquests temps de foscor.
Cap comentari:
No es permeten comentaris nous.