DOS MOTS D'HOMILIA: "Tots quedaren plens de l'Esperit Sant" Ac 2, 1-11

Si ens fixam en el relat dels Fets dels Apòstols i el de l'evangeli de Joan, semblen referir el mateix fet però de manera diferent. Tots els seguidors de Jesús estan junts en el mateix lloc, tancats amb por, desconcertats, espantats i sense saber molt bé què fer i què creure. Havien seguit i conviscut amb Jesús durant tres anys; havien parlat amb Ell, escoltat la seva predicació, presenciat els seus gestos, assistit als seus miracles, compartit il·lusions i desil·lusions, i al final, després d'un sopar memorable, s'havien dispersat. Tot havia sigut una bella experiència personal i comunitària, trencada per la condemna a mort de Jesús. Després, molt els costaria creure les dones i als d’Emmaús, quan els digueren que havien vist Jesús ressuscitat. I és que quan estam trists ens costa veure fora de nosaltres mateixos. En la memòria entristida dels deixebles no hi havia lloc per a l'esperança, només per a l'angoixa i la por. I per això tenien tancades les portes de la ment i del cor.

El relat dels Fets de Lluc és molt eloqüent, carregat de signes del vigor amb el qual l'Esperit es va manifestar: el so del cel, la ventada violenta, les llengües de foc sobre cadascun d'ells. Són signes que la presència de l'Esperit posa en marxa, decididament i amb audàcia, una cosa nova.

L'evangeli ens diu que el Ressuscitat es fa present enmig d'ells. Comprèn la seva pertorbació. Els desitja pau. I els dona l'Esperit Sant, alenant sobre ells. Com ho va fer Déu en la creació de l'ésser humà, Jesús va insuflar el seu esperit. És una nova creació. Els encomana perdonar-se els uns als altres el desànim i la falta de fe. I s'omplen d'alegria. Possiblement van entendre en aquest moment les paraules de Jesús quan els havia anunciat la seva passió i mort.

I l'Esperit es farà notar. L'Esperit que crea i dona vida, l'Esperit de la veritat, l'Esperit que consola i que impulsa, el que renova la faç de la terra i els cors de tots els humans, que mou a reconèixer Jesús com a Senyor. L'Esperit que muda la tristesa en alegria, els records de dolor, fracàs i traïció en perdó, que obre les portes que la por havia tancat, que fa que tots s'entenguin. I que posa en els cors el desig de contar el que han vist i oït de Jesús. I el compromís de continuar fent el que li havien vist fer. Així, d'aquell grup de persones atemorides i indecises sorgeix una comunitat unida en el record i el seguiment de Jesús, malgrat les seves diferències de personalitat, de trajectòries viscudes i de dons rebuts, una comunitat que evangelitzi a tots els pobles i cultures, sense pretensions ni exclusions.

L'Esperit continua comunicant a cadascun de nosaltres el sentit del misteri de Jesús, Ell és qui ens transforma interiorment i ens fa capaços de continuar la seva història en la nostra història. És aquest mateix Esperit el qui dona al interior de nosaltres testimoniatge de la nostra identitat autèntica: fills de Déu, cridats a construir la fraternitat universal que Déu vol.

Alguns observadors ens fan veure que estam assistint a una renovada Pentecosta. Que podem sentir la ventada violenta, que remou i sotragueja,  i les llengües de foc, que ens posen dempeus, en marxa, en la pandèmia que hem viscut i vivim; en l'ona de solidaritat que ha despertat per a fer front a les conseqüències de la COVID-19 en la vida de persones i famílies: el dolor per la pèrdua de éssers estimats, els malalts, els damnificats, la crisi social i econòmica posterior. Sense oblidar que la nostra casa comuna que és el nostre planeta, al qual sens dubte hem maltractat egoistament, ens està enviant el missatge: "D'aquesta manera no, companys, no així."

Hi ha experts que diuen que ja res serà igual. Profetes hi ha, plens de l'Esperit de Déu, que profetitzen un canvi de paradigma, un "món nou" que posi fi a les pandèmies de la guerra, de la fam, de la desigualtat, del maltractament ecològic. Tant de bo tots aprofitem aquesta ocasió per a no tornar a estructures d’abans.

Dues paraules finals. Avui, Dia de l'Apostolat Seglar, prenim consciència que tots som apòstols i missioners en l'àmbit que ens ha tocat viure: en la família, en el treball, amb els veïnats i amics... fins i tot amb els contactes de whatsapp i xarxes digitals. I que no som apòstols per delegació dels bisbes, sinó per obra de l'Esperit. També, és el Dia de l'Acció Catòlica, aquesta associació promoguda pels últims papes, que tant costa que neixi i prosperi en les nostres parròquies. Està composta per laics de les parròquies, de totes les edats (infants, joves i adults), que tracten de posar a Crist com a centre de les seves vides, en clau missionera, conreant la fe a través de processos de formació continuats, i que s'organitzen per evangelitzar i desenvolupar els plans pastorals de les diòcesis. Una associació que tracta de ser escola de santedat, que impulsa als seglars a ser ferment dins la societat, i que es preocupa pel desenvolupament integral dels més necessitats.