DOS MOTS D'HOMILIA: "Jo som el Camí, la Veritat i la Vida" (Jn 14, 1-12)

Seguim  llegint l'evangeli de Joan, escrit a la fi del segle primer; un evangeli diferent, menys històric, més teològic i espiritual que els anomenats evangelis sinòptics.

El diumenge passat presentava a Jesús com "la porta", el nostre accés a Déu. Jesús ens ha fet possible veure Déu, d'una altra manera, incomparablement superior a la nostra raó o a qualsevol altra. La nostra fe consisteix bàsicament a arribar a Déu per Jesús, al Déu "Abbà". La nostra acceptació d'aquest Déu i de la manera de viure que això comporta constitueix la pedra fonamental de la nostra fe.

Avui Jesús obre el seu cor als seus deixebles, no sols als primers deixebles, també a nosaltres, deixebles del segle XXI. I el primer que fa és dir paraules d'alè. "Que els vostres cors s'asserenin. Confiau en Déu, confiau també en mi". Potser compartiu amb mi que avui són necessàries paraules d'alè. Si moltes vegades la tristesa i l'angoixa toquen a la nostra porta, avui, enmig de la crisi del coronavirus, hi ha molta tristesa i angoixa en el cor de moltes persones. És una resposta comprensible davant la realitat que vivim de mort, solitud, greu situació econòmica, atur i la falta de treball, una pregunta sense resposta per un demà incert. "Confiau". Jesús ens dona una paraula d'alè.

L'evangeli presenta dos deixebles plens de dubtes: Tomàs i Felip. Si els seus deixebles van dubtar, i no sempre van entendre Jesús, no és estrany que nosaltres també dubtem i moltes vegades no l’entenguem. Cal ser molt humils per saber reconèixer els nostres dubtes.

Primer, Tomàs que s'estranya quan Jesús diu que va cap al Pare, i li pregunta a on va. Jesús diu: "Jo som el camí, la veritat i la vida". Contemplem en aquestes paraules una síntesi de l'evangeli. L'evangeli és Jesús: Déu ve a nosaltres a través de Jesús, nosaltres anam a Déu a través de Jesús. Jesús és el camí i ens acompanya en el camí de la vida. Jesús és la veritat, el rostre de Déu. Jesús és la vida, el regal que Déu ens fa.

Jesús, Camí. No és que simplement les seves paraules assenyalin el bon camí. Jesús és camí que comença i acaba en Déu, ell és la Paraula, ell és l'home nou, ell és Déu-amb-nosaltres, ell és l'Alliberament, ell és la Bona Notícia. Tota la fe del cristià es basa en una adhesió a ell.

Jesús, Veritat. No es tracta de la veritat lògica sinó ontològica. Jesús és autèntic. És el que ha de ser. No es tracta de comunicar veritats. La veritat, la vida, és el mateix. Jesús és l'única Veritat definitiva, la veritable essència de l'home, del món.

Jesús, Vida. Desplega la mateixa Vida de Déu i la comunica als altres com Déu la hi comunica a ell. La mateixa Vida de Déu que ens travessa a tots.

I després ve Felip, que també dubta, no sap què fer, no acaba d'entendre qui és Jesús: “Mostrau-nos el Pare”. “Felip, ¿fa tant de temps que estic amb vosaltres i encara no em coneixes". És veritat, fa molt de temps  que anam amb Jesús: vint, quaranta, vuitanta anys i seguim sense conèixer-lo.

Qui vulgui saber com és i qui és Déu, que miri Jesús. Ell l’ha revelat en les paraules i en els gestos de la seva vida. "Jo estic en el Pare i el Pare està en mi!" A través de la seva obediència, Jesús està totalment identificat amb el Pare. A cada moment,  feia el que el Pare mostrava que calia fer. Per això, en Jesús, tot és transparència, revelació del Pare! I els senyals o les obres de Jesús són obres del Pare! No sol dir la gent: "Aquest fill és clavat a la cara de son pare!"?

Per això pot afirmar-se que Jesús és la humanització de Déu, que Jesús no va ser només un home de Déu, sinó la presència de Déu en aquest món. Aquell que ens revela Déu i ens diu com és. Potser un Déu nou i diferent del que ens van ensenyar. Perquè l'únic Déu és el Déu de Jesús. Ell és la imatge del Déu invisible. No tots els déus són el Déu de Jesús.

L'evangeli de Joan enS ensenya alguna cosa més: no s'arriba a Déu directament, sinó a través del Fill, i no es pot arribar directament al Fill sinó a través dels germans. No hi ha altre camí. No és possible entendre-ho si desconeixem el manament nou de Jesús: solament pots estimar, conèixer, a Déu en l'altre, perquè en l'altre veus el rostre de Crist i veient el rostre de Crist veus el rostre de Déu. No hi ha altra manifestació de Déu que aquesta. No s’hi val una espiritualitat o vida cristiana desencarnada, en la que Déu no està encarnat. No és possible. Tres són les transparències: en veure al germà estàs veient el rostre de Jesús. I veient el rostre de Jesús, estàs veient al Pare.

Aquest és el bon Camí, la més profunda Veritat, el que fa que viure sigui veritablement Vida.